Edició de «Napoleó III»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
|signatura = | |signatura = | ||
}} | }} | ||
− | '''Charles Louis Napoleó Bonaparte''' ([[París]], [[França]]; [[20 d'abril]] de [[1808]] | + | '''Charles Louis Napoleó Bonaparte''' ([[París]], [[França]]; [[20 d'abril]] de [[1808]]–[[Londres]], [[Regne Unit]]; [[9 de giner]] de [[1873]]) fon l'únic president de la [[Segona Republica Francesa]] en l'any [[1848]] i despuix el segon [[Segon Imperi francés|emperador dels francesos]] en [[1852]], baix el nom de '''Napoleó III''', sent l'últim [[monarca]] que regnà sobre [[França|este país]]. |
Naixcut en el si de la [[Casa de Bonaparte|dinastia Bonaparte]], fon fill de [[Lluïs Bonaparte]], rei d'[[Holanda]], i de [[Hortensia de Beauharnais]], filla de l'[[Josefina de Beauharnais|emperatriu Josefina]]. Degut al seu parentesc en [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]], se convertí en l'hereu llegítim dels drets dinàstics despuix de les morts successives del seu germà major i [[Napoleó II]]. | Naixcut en el si de la [[Casa de Bonaparte|dinastia Bonaparte]], fon fill de [[Lluïs Bonaparte]], rei d'[[Holanda]], i de [[Hortensia de Beauharnais]], filla de l'[[Josefina de Beauharnais|emperatriu Josefina]]. Degut al seu parentesc en [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]], se convertí en l'hereu llegítim dels drets dinàstics despuix de les morts successives del seu germà major i [[Napoleó II]]. | ||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
La seua filosofia política és una barreja de [[romanticisme]], de [[lliberalisme]] autoritari i de [[socialisme utòpic]], encara que en els últims anys fon insigne defensor del [[tradicionalisme]] i de la civilisació [[Catolicisme|catòlica]]. Volgué significar una reparació front al [[anticlericalisme]] i el [[ateisme]] de la [[Revolució francesa]]. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels [[Estats Units]] i [[Alemanya]], potencies emergents de tipo [[Protestantisme|protestant]]. | La seua filosofia política és una barreja de [[romanticisme]], de [[lliberalisme]] autoritari i de [[socialisme utòpic]], encara que en els últims anys fon insigne defensor del [[tradicionalisme]] i de la civilisació [[Catolicisme|catòlica]]. Volgué significar una reparació front al [[anticlericalisme]] i el [[ateisme]] de la [[Revolució francesa]]. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels [[Estats Units]] i [[Alemanya]], potencies emergents de tipo [[Protestantisme|protestant]]. | ||
− | Estava casat en [[Eugenia de Montijo]] (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, [[Eugéne Bonaparte]] ([[1856]]-[[1879]]), qui a la mort de son pare | + | Estava casat en [[Eugenia de Montijo]] (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, [[Eugéne Bonaparte]] ([[1856]]-[[1879]]), qui a la mort de son pare se converté en el cap de la familia i fon cridat pels seus partidaris com Napoleó IV. |
Napoleó III muigué exiliat en el [[Regne Unit]] el [[9 de giner]] de [[1873]]. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael ([[Anglaterra]]). | Napoleó III muigué exiliat en el [[Regne Unit]] el [[9 de giner]] de [[1873]]. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael ([[Anglaterra]]). |