Edició de «Muralla Carlista (Castelló)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
La '''Muralla Carlista''', també nomenada '''Muralla Lliberal''' o '''Muralles Guerres Carlistes''' de [[Castelló]], és com es denomina als restants de la muralla que s'elevava en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en la primera mitat del [[sigle XIX]], possiblement en l'any [[1837]]. Es troba ubicada en el centre de la ciutat, en la nomenada plaça de la Muralla Lliberal. | La '''Muralla Carlista''', també nomenada '''Muralla Lliberal''' o '''Muralles Guerres Carlistes''' de [[Castelló]], és com es denomina als restants de la muralla que s'elevava en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en la primera mitat del [[sigle XIX]], possiblement en l'any [[1837]]. Es troba ubicada en el centre de la ciutat, en la nomenada plaça de la Muralla Lliberal. | ||
| − | Està catalogada, per declaració genèrica, com | + | Està catalogada, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial número: R-I-51-0008996 i data d'anotació quinze de decembre de [[1999]], segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. |
== Descripció històric-artística == | == Descripció històric-artística == | ||
| − | Castelló de la Plana va sofrir sege per part de les forces carlistes durant | + | Castelló de la Plana va sofrir sege per part de les forces carlistes durant juliol de 1837, ya que durant les [[Guerres Carlistes]] Castelló es va mantindre fidel a [[Isabel II]], per lo que fon sitiada en repetides ocasions per les tropes del [[general Cabrera]]. Este fet va obligar als seus habitants a alçar unes noves muralles. Una volta passat el perill varen ser derribades, cap a de l'any [[1855]], pero tornades a alçar durant la [[Segona Guerra Carlista]] ([[1873]]-[[1874]]). |
| − | Actualment solament queden alguns restants de la muralla que es va alçar en 1837, sense conexió en la muralla | + | Actualment solament queden alguns restants de la muralla que es va alçar en 1837, sense conexió en la muralla medieval i presentant fos, sis portes, aixina com algunes bateries. |
En concret els restants que queden en la [[Plaça de la Muralla Lliberal (Castelló)|Plaça de la Muralla Lliberal]], formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria. Este nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, comprenent lo que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Millars, aplegant fins al conegut portal de Sant Francesc; mentres, per l'est, el recint amurallat s'estenia pel carrer Guitarriste Tàrrega, la part baixa del carrer Governador i per últim, el carrer de les Moreres, aplegant fins al portal de Sant Roc. | En concret els restants que queden en la [[Plaça de la Muralla Lliberal (Castelló)|Plaça de la Muralla Lliberal]], formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria. Este nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, comprenent lo que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Millars, aplegant fins al conegut portal de Sant Francesc; mentres, per l'est, el recint amurallat s'estenia pel carrer Guitarriste Tàrrega, la part baixa del carrer Governador i per últim, el carrer de les Moreres, aplegant fins al portal de Sant Roc. | ||
| − | També hi ha atres restants documentats per excavacions arqueològiques realisades en la ciutat, uns es localisen en | + | També hi ha atres restants documentats per excavacions arqueològiques realisades en la ciutat, uns es localisen en l'anomenada Plaça Dolçainer de Tales i uns atres entre els carrers Prim i Marqués de la Ensenada. Les primeres han permés documentar el tram de fos de la muralla carlista, el qual recorre la plaça orientat de norest a suroest. També s'ha conseguit documentar l'existència d'una séquia, la denominada de Coscollosa, que pot datar-se en el [[sigle XIV]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 21: | Llínea 20: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_Carlista Muralla Carlista en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_Carlista Muralla Carlista en Wikipedia] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||