Edició de «Mostra estadística»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
− | Les mostres s'obtenen en l'intenció d'inferir propietats de la totalitat de la població, | + | Les mostres s'obtenen en l'intenció d'inferir propietats de la totalitat de la població, @para lo cual deuen ser representatives de la mateixa (una mostra representativa es denomina tècnicament '''mostra aleatòria'''). Per a complir esta característica l'inclusió de subjectes en la mostra deu seguir una [[Mostreig en estadística|tècnica de mostreig]]. En tals casos, pot obtindre's una informació similar a la d'un estudi exhaustiu en major rapidea i menor cost (vegen-se les ventages de l'elecció d'una mostra, més avall). |
Per una atra part, en ocasions, el mostreig pot ser més exacte que l'estudi de tota la població perque el maneig d'un menor número de senyes provoca també menys errors en la seua manipulació. En qualsevol cas, el conjunt d'individus de la mostra són els subjectes realment estudiats. | Per una atra part, en ocasions, el mostreig pot ser més exacte que l'estudi de tota la població perque el maneig d'un menor número de senyes provoca també menys errors en la seua manipulació. En qualsevol cas, el conjunt d'individus de la mostra són els subjectes realment estudiats. | ||
− | El número de subjectes que componen la mostra sol ser prou inferior a la població total, encara que suficient gran com per a que l'estimació dels paràmetros determinats tinga un [[nivell de confiança]] adequat. Per a que el [[tamany de la mostra]] siga idòneu cal recórrer | + | El número de subjectes que componen la mostra sol ser prou inferior a la població total, encara que suficient gran com per a que l'estimació dels paràmetros determinats tinga un [[nivell de confiança]] adequat. Per a que el [[tamany de la mostra]] siga idòneu cal recórrer a el seu càlcul. |
== Atres definicions relacionades == | == Atres definicions relacionades == | ||
Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Eixemple === | === Eixemple === | ||
− | Es té una població de 222.222 habitants i es vol conéixer quants d'ells són hòmens i quants d'ells són dònes. Es conjectura que prop del 50% són dònes i el restant hòmens, pero es vol seleccionar una mostra per a determinar quants hòmens i dònes hi ha en la mostra i a partir d'ahí inferior el percentage exacte d'hòmens i dònes en la població total. La descripció d'una mostra, i els resultats | + | Es té una població de 222.222 habitants i es vol conéixer quants d'ells són hòmens i quants d'ells són dònes. Es conjectura que prop del 50% són dònes i el restant hòmens, pero es vol seleccionar una mostra per a determinar quants hòmens i dònes hi ha en la mostra i a partir d'ahí inferior el percentage exacte d'hòmens i dònes en la població total. La descripció d'una mostra, i els resultats obtinguts sobre ella, pot ser del tipo mostrat en el següent eixemple: |
{|class=wikitable | {|class=wikitable | ||
Llínea 52: | Llínea 52: | ||
# Si la població és molt gran (en ocasions, infinita, com ocorre en determinats [[Fenomen aleatori|experiments aleatoris]]) i, per tant, impossible d'analisar en la seua totalitat. | # Si la població és molt gran (en ocasions, infinita, com ocorre en determinats [[Fenomen aleatori|experiments aleatoris]]) i, per tant, impossible d'analisar en la seua totalitat. | ||
# Les característiques de la població varien si l'estudi es prolonga massa temps. | # Les característiques de la població varien si l'estudi es prolonga massa temps. | ||
− | # '''Reducció de costs:''' en estudiar una | + | # '''Reducció de costs:''' en estudiar una menuda part de la població, les despeses de recollida i tractament de les senyes seran menors que si els obtenim del total de la població. |
− | # '''Rapidea:''' en reduir el temps de | + | # '''Rapidea:''' en reduir el temps de recollida i tractament de les senyes, es conseguix major rapidea. |
# '''Viabilitat:''' l'elecció d'una mostra permet la realisació d'estudis que serien impossible fer-ho sobre el total de la població. | # '''Viabilitat:''' l'elecció d'una mostra permet la realisació d'estudis que serien impossible fer-ho sobre el total de la població. | ||
− | # La població és suficientment homogénea respecte a la característica mesura, en | + | # La població és suficientment homogénea respecte a la característica mesura, en la qual cosa resultaria inútil malgastar recursos en un anàlisis exhaustiu (per eixemple, mostres sanguínees). |
# El procés d'estudi és destructiu o és necessari consumir un artícul per a extraure la mostra (eixemples: vida mija d'una pera, càrrega soportada per una corda, precisió d'un proyectil, etc.). | # El procés d'estudi és destructiu o és necessari consumir un artícul per a extraure la mostra (eixemples: vida mija d'una pera, càrrega soportada per una corda, precisió d'un proyectil, etc.). | ||
Llínea 65: | Llínea 65: | ||
Una atra forma més intuïtiva, d'entendre una mostra és considerar que una mostra és una successió de ''N'' experiments independents d'una mateixa cantitat. És important diferenciar una mostra de tamany ''N'', o més exactament un mostreig de tamany ''N'', del resultat concret dels ''N'' experiments (que com a conjunt de valors fixos, en sí mateixa, no és una mostra). El concepte de mostra inclou d'alguna manera el procediment triat per a obtindre les senyes (és dir, si les variables aleatòries considerades són independents entre sí, i si tenen la mateixa distribució). | Una atra forma més intuïtiva, d'entendre una mostra és considerar que una mostra és una successió de ''N'' experiments independents d'una mateixa cantitat. És important diferenciar una mostra de tamany ''N'', o més exactament un mostreig de tamany ''N'', del resultat concret dels ''N'' experiments (que com a conjunt de valors fixos, en sí mateixa, no és una mostra). El concepte de mostra inclou d'alguna manera el procediment triat per a obtindre les senyes (és dir, si les variables aleatòries considerades són independents entre sí, i si tenen la mateixa distribució). | ||
− | En general, resulta molt fàcil comprovar si una determinada mostra és o no aleatòria, cosa que | + | En general, resulta molt fàcil comprovar si una determinada mostra és o no aleatòria, cosa que només pot fer-se considerant un atre tipo de mostrejos aleatoris robusts que permeten dir si la primera mostra era aleatòria o no. |
== Referències == | == Referències == | ||
− | {{ | + | {{llistaref}} |
− | |||
[[Categoria:Mostreig]] | [[Categoria:Mostreig]] | ||
{{Traduït de|es|Muestra estadística}} | {{Traduït de|es|Muestra estadística}} |