Edició de «Morisc»

[[File:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|300px|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]]]]

Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.

Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

Foren numerosos en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>

''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.

El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona, en lo que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la [[llengua àrap]] era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia.  

{{DGLV|Morisc}}