Edició de «Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Sant_Jeroni.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]] |
| − | [[ | + | [[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] |
| − | [[ | + | [[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] |
| − | + | El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'estil gòtic i renaixentiste construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 13: | Llínea 10: | ||
== Parts integrants == | == Parts integrants == | ||
| − | Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l' | + | Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Església, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites. |
| − | * La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura. | + | *La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura. |
| − | * L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada. | + | *L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada. |
| − | * L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana. | + | *L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana. |
| − | * El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i | + | * El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i mes clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'església se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures medievals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]]. |
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | * Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | ||
| Llínea 30: | Llínea 27: | ||
== Visites == | == Visites == | ||
| − | Algunes dependències són privades pero es pot visitar | + | Algunes dependències són privades pero es pot visitar el [[claustre]], l'iglésia, l'[[almàssera]], la cuina i els jardins romàntics, per a la qual cosa convé posar-se en contacte en l'[http://www.alfauir.org/monestir.htm Ajuntament d'Alfauir]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana'' | * ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana'' | ||
| − | * Alonso | + | *Jesús Eduard Alonso. ''Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (segles XVIII i XIX)''. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5 |
| − | * | + | *Fernando Mut i Vicente Palmer. ''Real Monasterio de Sant Jeronimo de Cotalba''. Gandia: 1999.ISBN: 84-60591166. |
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | *[http://www.cotalba.es/ Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba] | |
| + | *[http://www.alfauir.org/monestir.htm Informació i horaris de visites, Ajuntament d'Alfauir] | ||
| + | *[http://www.jdiezarnal.com/santjeronidecotalba.html Imàgens sobre el Monasteri] | ||
| + | *[http://www.lasprovincias.es/alicante/ocio/escapadas/santjeroni.html Ruta dels monasteris de la Safor] | ||
| − | + | ==Referencies== | |
| − | + | {{Traduït de|es|Monasterio_de_San_Jerónimo_de_Cotalba}} | |
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||