Edició de «Monasteri de La Murta»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Monasteriodelamurtaalzira.jpg|thumb|270px|Monasteri de Santa María de la Murta d'Alzira]] |
− | '''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' ( | + | '''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (segles [[segle XIV|XIV]] - [[segle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]]. |
− | A lo llarc de la seua | + | A lo llarc de la seua historia fon un important empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de la realea, l'aristocràcia i d'influents personages religiosos. Fon adquirit per l'Ajuntament d'Alzira en [[1989]], i, des de [[1995]], se troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalea com el seu entorn i [[La Murta i la Casella|reserva natural protegida]]. |
== Orígens == | == Orígens == | ||
− | [[Image:001 Vall La Murta.JPG| | + | [[Image:001 Vall La Murta.JPG|200px|thumb|<center>La Vall de la Murta. [[Alzira]]</center>]] |
− | En | + | En [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides de [[Àfrica]] fundaren en la vall, cridat llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri. |
− | No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de | + | No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[segle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]]. |
== Construcció i periodo d'esplendor == | == Construcció i periodo d'esplendor == | ||
− | [[Image:Ferrer.jpg| | + | [[Image:Ferrer.jpg|150px|thumb|left|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]] |
− | El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, | + | El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fray Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitat del [[segle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions. |
− | L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], | + | L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], ya que el [[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]]. |
− | El magnífic desenroll arquitectònic del monasteri | + | El magnífic desenroll arquitectònic del monasteri se degué a les importants donacions procedents d'ilustres famílies i personalitats, entre les que destacaren dos de les més importants famílies valencianes: els Vich i els Villaragut, a la que pertanyeu el prior Joan Batiste Villaragut. Atres donacions foren efectuades per la família dels vescomtes de Gallano, la neboda del tesorer dels [[Reis Catòlics]] Leonor d'Heredia, el [[Cardenal Cisneros]], arquebisbe de [[Toledo]] i confessor de la regina [[Isabel la Catòlica]] o l'aristócrata Beatriu de Proxita i de Cronell, entre atres. |
=== Els Vich === | === Els Vich === | ||
[[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]] | [[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]] | ||
− | En el [[ | + | En el [[segle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Seu de Valéncia|seu]] o el [[Consulat del Mar]]. De [[1528]] és la torre dels Coloms. |
− | Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i | + | Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i la seua soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres. |
− | [[Image:Alonso Sánchez Coello 001.jpg| | + | [[Image:Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-002.jpg|200px|thumb|[[Felip II d'Espanya]].]] |
+ | [[Image:Alonso Sánchez Coello 001.jpg|200px|thumb|<center>L'Infanta Isabel Clara Eugenia</center>]] | ||
− | En | + | En [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom. |
− | Fon en els últims anys del [[ | + | Fon en els últims anys del [[segle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la ma de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Seu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i crea la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni frut de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de la [[orde de Santiago]]. Do [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà nova iglésia cuya capella major seria la nova soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valencia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i terminada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri se convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural. |
− | === | + | === Segles XVII i XVIII === |
− | + | Després de el decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[segle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en [[1657]]. | |
− | == Decadència i | + | == Decadència i Desamortisació. Segle XIX == |
− | |||
− | + | El [[segle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment. | |
− | En [[1838]] passà a mans privades, iniciant-se un procés d'abandó i espoliació | + | En [[1835]], a arraïl de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], el monasteri fon clausurat. Contava en eixe moment en onze monges. |
+ | |||
+ | En [[1838]] passà a mans privades, iniciant-se un procés d'abandó i espoliació de els seues bens fins a la seua total enruna, que es va vore agravada al ser engaldits els edificis per la naturalea que els rodejava. | ||
Precisament eixe estat d'enruna en harmonia en la naturalea, ha despertat l'atenció històrica i lliterària, sent el monasteri de la Murta el que més incursions lliteràries ha suscitat entre tots els monasteris jerònims valencians. | Precisament eixe estat d'enruna en harmonia en la naturalea, ha despertat l'atenció històrica i lliterària, sent el monasteri de la Murta el que més incursions lliteràries ha suscitat entre tots els monasteris jerònims valencians. | ||
== Personages religiosos == | == Personages religiosos == | ||
− | Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[ | + | Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquía]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fray Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fray Jeronim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fray Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fray Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]]. |
+ | |||
+ | == Art i tesors del Monasteri de La Murta == | ||
+ | A lo llarc dels segles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega mediant mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys. | ||
− | + | Entre la multitut de tesors artístics que contingué se poden destacar: el retaule quatrecentiste adquirit a principis del [[segle XVI]], la ''Veronica'' i retaule d'alabastre representant el ''Batisme'' que feu portar de [[Italia]] [[Jeronim Vich i Valterra]] (conservat hui en el Museu de Belles Arts de Valéncia), el retaule de la ''Crucifixió'', preats objectes llitúrgics donats per [[Joan Vich i Manrique de Lara]] en [[1593]], l'orgue de [[1597]], el retaule major i la cadiram del cor, magnífics taulellets, el retaule de [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], el retaule de la Capella dels Reis, el retaule de la Nativitat de Crist, el retaule de [[Sant Jeroni]], el retaule de [[Sant Pere]] i [[Sant Pau]], el ''Calvari'',''Crist abraçant la creu'' i ''Crist en el Llim'' de [[Sebastiano del Piombo]], que se conserven en el [[Museu Nacional del Prat]], una taula de [[El Greco]], un ''Salvador'' de [[Joan de Juanes]] i multitut d'obres pictòriques de grans mestres pintors com [[Albert Durero|Durero]], [[Jacopo Bassano]], el paisagiste flamenc [[Paul Bril]], [[Francesc Ribalta|Francesc]] i [[Joan Ribalta]] (de les quals se conserven 31 retratos de valencians ilusstres de [[Joan Ribalta]] i el seu taller en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]), [[Pere d'Orrente]], Divi Morals, [[Josep de Ribera|Josep de Ribera ''l'Españoleto]] o Llorenç Castre. | |
− | |||
− | + | Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], el [[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira. | |
− | + | == Bibliografia == | |
+ | *La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999. | ||
+ | *Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5. | ||
+ | *Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 57: | Llínea 64: | ||
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]] | * [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]] | ||
* [[Alzira]] | * [[Alzira]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | * [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta] | |
− | * [ | + | * [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana] |
− | == | + | == Referencies == |
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Alzira]] | [[Categoria:Alzira]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
+ | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] |