Edició de «Mislata»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[sigle XIV]], varis senyors. | L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[sigle XIV]], varis senyors. | ||
| − | En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]] '' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient: | + | En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]]'' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient: |
<cite> | <cite> | ||
* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>'' | * ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>'' | ||
| Llínea 200: | Llínea 200: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. La [[paella]], l'[[arròs al forn]], el congret valencià, l'[[arròs en bledes]], els [[caragol|caragols]] (''caragolada'') o l'[[all i oli]] '' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre el rest, l'igual que els dolços: pastiços de moniato, rossencs, ''rosquilles del músic'', ''la coca boba'' i la [[Mona de Pasqua|mona de pasqua]]. | + | Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. La [[paella]], l'[[arròs al forn]], el congret valencià, l'[[arròs en bledes]], els [[caragol|caragols]] (''caragolada'') o l'[[all i oli]]'' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre el rest, l'igual que els dolços: pastiços de moniato, rossencs, ''rosquilles del músic'', ''la coca boba'' i la [[Mona de Pasqua|mona de pasqua]]. |
== Política == | == Política == | ||