Edició de «Miquel Batllori»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Miquel Batllori i Munné | | nom = Miquel Batllori i Munné | ||
| − | | image = | + | | image = |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Miquel Batllori i Munné | + | '''Miquel Batllori i Munné''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] – [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. | + | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes. |
| − | + | Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Estudià l'història de la | ||
== Obra == | == Obra == | ||
* ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell) | * ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell) | ||
| − | * ''Lingüística i etnologia al | + | * ''Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999) |
* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999) | * ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999) | ||
* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999) | * ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999) | ||
| Llínea 33: | Llínea 27: | ||
* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997) | * ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997) | ||
* ''La Il¨lustració'' (1997) | * ''La Il¨lustració'' (1997) | ||
| − | * ''Les reformes religioses al | + | * ''Les reformes religioses al segle XVI'' (1996) |
* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995) | * ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995) | ||
* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996) | * ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996) | ||
| Llínea 43: | Llínea 37: | ||
* ''Llull'' (1987) | * ''Llull'' (1987) | ||
* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984) | * ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984) | ||
| − | * ''Orientacions i recerques: | + | * ''Orientacions i recerques: Segles XII-XX'' (1983) |
* ''Baltasar Gracián'' (1983) | * ''Baltasar Gracián'' (1983) | ||
* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983) | * ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983) | ||
| Llínea 53: | Llínea 47: | ||
* ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia. | * ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia. | ||
* ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971) | * ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971) | ||
| − | * ''Catalunya a | + | * ''Catalunya a l´epoca moderna: recerques d´història cultural i religiosa'' (1971) |
* ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969) | * ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969) | ||
* ''Josep Finestres: epistolari'' (1969) | * ''Josep Finestres: epistolari'' (1969) | ||
| Llínea 63: | Llínea 57: | ||
* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960) | * ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960) | ||
* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959) | * ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959) | ||
| − | * ''Vuit | + | * ''Vuit segles de cultura catalana a Europa'' (1958) |
* ''Gracián y el barroco'' (1958) | * ''Gracián y el barroco'' (1958) | ||
* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953) | * ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953) | ||
| Llínea 92: | Llínea 86: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | * | + | {{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto''|Pare Batllori}} |
| + | |||
| + | {{Cita|''lo que está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona, provocando más prevención la actitud presuntuosa de los barceloneses que la actitud general de Cataluña''|Pare Batllori}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''es totalmente anticatalán, ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infame como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Pare Batllori}} | ||
| + | |||
| + | * Les cites corresponen al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicades el dia 2 de novembre de 1992 en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' i citat en el llibre de [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''Lengua valenciana, una lengua suplantada'' (Valéncia, 2006, Diputació de Valéncia). | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||