Edició de «Min (Deïtat)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Iconografia == | == Iconografia == | ||
| − | Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)|lleó]]. També | + | Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)|lleó]]. També rra representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> |
== Mitologia == | == Mitologia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Epítets == | == Epítets == | ||
| − | Va ser denominat ''Cap del Cel'' i ''Obridor dels núvols'', en l'época predinástica, com a deu de la [[pluja]], i força generadora; també era el ''Guardià dels camins'', puix era el protector dels comerciants i caravanes que viajaven pel desert. Min, com a deu llunar, era el ''Protector de la Lluna''. Era | + | Va ser denominat ''Cap del Cel'' i ''Obridor dels núvols'', en l'época predinástica, com a deu de la [[pluja]], i força generadora; també era el ''Guardià dels camins'', puix era el protector dels comerciants i caravanes que viajaven pel desert. Min, com a deu llunar, era el ''Protector de la Lluna''. Era cridat ''bou de la seua mare'', com fecundador de la deesa-cel; també era el ''Senyor del desert oriental''. |
== Sincretisme == | == Sincretisme == | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Cult == | == Cult == | ||
| − | El cult a Min va ser un dels més duradors i estesos, sent popular en la totalitat d'[[Egipte]] en tots els periodos, des del predinàstic fins a l'[[Antiga Roma|época romana]]. Els grecs varen cridar a la ciutat d'Ipu o Jent-Min, a on era adorat, Panópolis, l'actual Ajmin. També va ser venerat en Jemnis i Coptos, a on se li va adorar en la forma de bou [[blanc]] | + | El cult a Min va ser un dels més duradors i estesos, sent popular en la totalitat d'[[Egipte]] en tots els periodos, des del predinàstic fins a l'[[Antiga Roma|época romana]]. Els grecs varen cridar a la ciutat d'Ipu o Jent-Min, a on era adorat, Panópolis, l'actual Ajmin. També va ser venerat en Jemnis i Coptos, a on se li va adorar en la forma de bou [[blanc]] cridat Tep Hesepet durant l'Imperi Nou. |
| − | Era el deu del més de Tybi, al començ de l'estació de Peret o de la sembra. Ademés, l'últim dia del més llunar estava consagrat a Min i era | + | Era el deu del més de Tybi, al començ de l'estació de Peret o de la sembra. Ademés, l'últim dia del més llunar estava consagrat a Min i era cridat el dia de L'eixida de Min. Durant l'Imperi Nou era molt popular, celebrant-se en el seu honor festes orgiástiques el dia 28 del més de Mesore. |
Se li oferia la primera collita de blat en la Festa de l'Escala. La [[lletuga]], per les seues presuntes propietats afrodisíaques, era la planta sagrada de Min, i al principi de l'estació de la collita, es trea la seua image del temple als camps. Això formava la part central del festival de l'eixida de Min, durant el qual es beneïen els cultius i se celebraven jocs gimnàstics en el seu honor | Se li oferia la primera collita de blat en la Festa de l'Escala. La [[lletuga]], per les seues presuntes propietats afrodisíaques, era la planta sagrada de Min, i al principi de l'estació de la collita, es trea la seua image del temple als camps. Això formava la part central del festival de l'eixida de Min, durant el qual es beneïen els cultius i se celebraven jocs gimnàstics en el seu honor | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
| − | == Bibliografia == | + | ==Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||