Edició de «Milacres de Sant Vicent»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:Milacre.JPG|thumb|300px.|rigth|Representació Milacre de Sant Vicent]] |
− | + | Els '''Milacres de Sant Vicent''' són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de [[Valéncia]], en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com '''[[Altars de Sant Vicent]]''' , i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant valencià. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol". | |
− | [[ | ||
− | + | Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre. | |
− | |||
− | |||
− | Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre. | ||
==Fets diferencials== | ==Fets diferencials== | ||
Llínea 14: | Llínea 10: | ||
*Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica. | *Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica. | ||
− | Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques. | + | Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques. |
− | L'interés per la figura de | + | L'interés per la figura de Sant Vicent vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix. |
== Orige == | == Orige == | ||
− | Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En | + | Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En 1461 Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de Valéncia, segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a Valéncia. 1983.Valéncia</ref> |
− | Segons la tradició en | + | Segons la tradició en 1359 Sant Vicent Ferrer, chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari). |
− | + | Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,... | |
Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos. | Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos. | ||
− | Esta pràctica se va estendre pels carrers de | + | Esta pràctica se va estendre pels carrers de Valéncia a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se van alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants. |
− | L'abundància d'altars des de | + | L'abundància d'altars des de 1598 esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps. |
− | En | + | En 1748 [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc. |
− | En | + | En 1757 l'altar del Mar publicà les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en 1756, 1765, 1777 i 1797, en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent. |
− | {{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a | + | {{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a Valéncia</ref>}} |
− | En | + | En 1810 En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars). |
És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions. | És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions. | ||
Llínea 44: | Llínea 40: | ||
== Llengua == | == Llengua == | ||
− | A lo llarc del temps s'ha pogut destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en [[llengua valenciana]] i atres en castellana, si be des de | + | A lo llarc del temps s'ha pogut destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en [[llengua valenciana]] i atres en castellana, si be des de 1801 ya predomina la llengua valenciana, exceptuant "Drama de la preciosa mort de Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de França, de 1828, de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana. |
Aixina trobem tres cassos: | Aixina trobem tres cassos: | ||
− | *Predomini de la | + | *Predomini de la llengua valenciana des de 1801. |
*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques. | *Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques. | ||
− | *Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del | + | *Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del valencià que utilisa molts castellanismes. |
== Els "Milacres" hui == | == Els "Milacres" hui == | ||
− | Actualment les festes vicentines continuen sent unes de les més importants de la ciutat en les [[Falles]] en honor de [[Sant Josep]] i el [[Corpus]]. Des del divendres (Sant Vicent se celebra sempre el dilluns | + | Actualment les festes vicentines continuen sent unes de les més importants de la ciutat en les [[Falles]] en honor de [[Sant Josep]] i el [[Corpus]]. Des del divendres (Sant Vicent se celebra sempre el dilluns després de Pasqua), els actes es van succeint en els distints altars, cerimònies religioses en les parròquies, processons, sopars de germandat, focs artificials i les nomenades representacions com a eix principal. |
− | El concurs | + | El concurs on es tria el millor "milacre" de l'any és organisat per la centenària entitat [[Lo Rat Penat]], entregant premis en autoritats municipals. |
== Resenya documental == | == Resenya documental == | ||
− | [[ | + | [[Image:Image pouet Sant Vicent.jpg|thumb|300px.|rigth|Pouet de Sant Vicent]] |
{{cita|ROMANCE DE LAS NINFAS | {{cita|ROMANCE DE LAS NINFAS | ||
Llínea 72: | Llínea 68: | ||
Yo so ta Patria dichosa, | Yo so ta Patria dichosa, | ||
− | yo so | + | yo so Valencia la noble, |
− | que per lleal a | + | que per lleal a mes armes, |
dosells servixen de trofes. | dosells servixen de trofes. | ||
Llínea 84: | Llínea 80: | ||
del govern de sos Patricis | del govern de sos Patricis | ||
− | heriti les millors copies<ref>Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en | + | heriti les millors copies<ref>Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en Valencia</ref>}} |
− | |||
==Descripció de la festa en el sigle XIX== | ==Descripció de la festa en el sigle XIX== | ||
{{cita|SANT VICENT FERRER | {{cita|SANT VICENT FERRER | ||
− | Les trompetes de la fama | + | Les trompetes de la fama |
Sonant en tots els confins, | Sonant en tots els confins, | ||
− | Del apóstol | + | Del apóstol valencià |
Honra y gloria del país, | Honra y gloria del país, | ||
− | En les | + | En les cuatre parts del mon |
(En noble orgullse pot dir) | (En noble orgullse pot dir) | ||
− | Lo nom de | + | Lo nom de Sant Vicent Ferrer |
Han deixát imprés ó escrit. | Han deixát imprés ó escrit. | ||
− | [[ | + | [[Valencia]], patria d'artistes |
Y de sabis distinguits; | Y de sabis distinguits; | ||
− | + | Valencia que de [[Ausias March]] | |
Fon la cuna, y te per fills | Fon la cuna, y te per fills | ||
Llínea 115: | Llínea 110: | ||
A [[Pérez Bayer|Bayer]],[[Joan de Joanes|Joanes]], [[Lluis Vives]], | A [[Pérez Bayer|Bayer]],[[Joan de Joanes|Joanes]], [[Lluis Vives]], | ||
− | [[Guillem de Castro]] y cent mil | + | [[Guillem de Castro]] y cent mil |
Com [[Gil Polo]],[[Timoneda]], | Com [[Gil Polo]],[[Timoneda]], | ||
Llínea 121: | Llínea 116: | ||
[[Myans i Ciscasr|Ciscar]], [[Miñana]] y [[Boil]] | [[Myans i Ciscasr|Ciscar]], [[Miñana]] y [[Boil]] | ||
− | Y atres molts que omplin sa historia | + | Y atres molts que omplin sa historia |
En lo modern y en lo antich, | En lo modern y en lo antich, | ||
Llínea 131: | Llínea 126: | ||
Cuant del noble dominico | Cuant del noble dominico | ||
− | Ix lo nom á relluir!... | + | Ix lo nom á relluir!... |
¿Quin com ell en elocuencia? | ¿Quin com ell en elocuencia? | ||
Llínea 141: | Llínea 136: | ||
De Casp en lo Compromis; | De Casp en lo Compromis; | ||
− | Ell fon de lafe | + | Ell fon de lafe católica |
Propagador tan feliç (...) | Propagador tan feliç (...) | ||
− | (...)Qui no conega á | + | (...)Qui no conega á Valencia |
Fasa favor d'acudir | Fasa favor d'acudir | ||
Llínea 160: | Llínea 155: | ||
(...) Músiques y cent donxaines | (...) Músiques y cent donxaines | ||
− | + | Desde l'hora d'el matí | |
Per plaçes i per carrers | Per plaçes i per carrers | ||
Llínea 168: | Llínea 163: | ||
(...)'''Que planten en punts distints, | (...)'''Que planten en punts distints, | ||
− | Altars que | + | Altars que son alguns d'ells, |
Per lo artistichs y lluits, | Per lo artistichs y lluits, | ||
Llínea 182: | Llínea 177: | ||
Y un Sant Vicent en lomig.(...) | Y un Sant Vicent en lomig.(...) | ||
− | (...)Manprenguen | + | (...)Manprenguen desde el Tros-Alt |
Cap al Mercat descendint, | Cap al Mercat descendint, | ||
− | Vajen despues á la plaça | + | Vajen despues á la plaça |
De la Seu,fent son camí, | De la Seu,fent son camí, | ||
− | Y en lo Carrer de la Mar | + | Y en lo Carrer de la Mar |
Fiquense después seguit | Fiquense después seguit | ||
Y diguenme francament | Y diguenme francament | ||
− | + | ||
Si después, en tot lo vist, | Si después, en tot lo vist, | ||
− | Troben res | + | Troben res mes agradable, |
− | Mes bonico,ni | + | Mes bonico,ni mes rich... |
El que fasa este pasej, | El que fasa este pasej, | ||
Llínea 212: | Llínea 207: | ||
Y en lo carrer de la Mar | Y en lo carrer de la Mar | ||
− | La gloria en tot lo seu brill... | + | La gloria en tot lo seu brill... |
<ref>Palanca i Roca. Lo Romancer</ref>}} | <ref>Palanca i Roca. Lo Romancer</ref>}} | ||
− | == | + | == Notes == |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
− | *[http://manologuallart.blogspot.com/2009/04/san-vicente-ferrer-20-de-abril.html Bloc de Manolo Guallart] | + | *[http://manologuallart.blogspot.com/2009/04/san-vicente-ferrer-20-de-abril.html Bloc de Manolo Guallart] |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | *Els Milacres vicentins. Juan Cervera. 1983. Del Sénia al Segura. Valéncia. ISBN 84-85446-21-61}} | + | * Els Milacres vicentins. Juan Cervera. 1983. Del Sénia al Segura. Valéncia. ISBN 84-85446-21-61}} |
− | |||
− | + | * Lo Romancer. Palanca i Roca. 1888. Casa de la Beneficència. Valéncia. | |
− | + | [[categoria:Cultura valenciana]] | |
− | |||
− | [[ |