Edició de «Melada»

La '''melada''' és una conserva de fruta cuita en sucre. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.

== Característiques ==

Encara que la proporció de fruta i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruta i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruta reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruta continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les pomes, els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les *zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el método caser consistia en afegir una atra fruta en abundant pectina al dos per cent (pomes o suc de llima, per eixemple).

Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".

Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruta (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruta del que un 75% deurà procedir de la pell.

La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra"

== Orige del seu nom ==

La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en gallec i portugués), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=mel i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.

En [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolçols. En [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de taronges de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis paisos europeus per a designar conserves dolces només fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.

Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (María està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.

== Llegislació ==

En l'Unió Europea, una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, 24 de juliol de 1979) sobre melades, confits, gelea i crema de castanyes edulcorada regula el contingut mínim de frutes, incloent en el concepte «fruta» a les tomates, el ruibarp, la carlota, la carabassa, la ceba, el pepino, i atres vegetals d'els que s'elaboren melades. Seguix vigent en la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, 20 de decembre de 2001.

La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En [[Alemània]] i en [[Àustria]] no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos paisos, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en alemà a confit i melada de cítrics (''Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten'').

La llegislació europea en espanyol i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i ''"marmalade"'' per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en anglés sense traduir.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mermelada Melada en Wikipedia]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=Melada Melada - Diccionari General de la Llengua Valenciana - RACV]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en flasco.]]
+La '''melada''' és una conserva de fruta cuita en sucre. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.
-[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fraula i fruits rojos]]
-La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.
 == Característiques ==
-Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les mores d'albarzers, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el mètodo caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).
-Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carip]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
+Encara que la proporció de fruta i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruta i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruta reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruta continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les pomes, els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les *zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el método caser consistia en afegir una atra fruta en abundant pectina al dos per cent (pomes o suc de llima, per eixemple).
-Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruita del que un 75% deurà procedir de la pell.
+Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
+Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruta (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruta del que un 75% deurà procedir de la pell.
 La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra"
@@ Llínea 14: / Llínea 13: @@
 == Orige del seu nom ==
-La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
+La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en gallec i portugués), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=mel i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
-En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolços. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
+En [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolçols. En [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de taronges de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis paisos europeus per a designar conserves dolces només fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
-Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (Maria està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
+Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (María està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
 == Llegislació ==
-En l'[[Unió Europea]], una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, [[24 de juliol]] de [[1979]]) sobre melades, confits, gelea i crema de [[Castanya|castanyes]]
+En l'Unió Europea, una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, 24 de juliol de 1979) sobre melades, confits, gelea i crema de castanyes edulcorada regula el contingut mínim de frutes, incloent en el concepte «fruta» a les tomates, el ruibarp, la carlota, la carabassa, la ceba, el pepino, i atres vegetals d'els que s'elaboren melades. Seguix vigent en la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, 20 de decembre de 2001.
-edulcorada regula el contingut mínim de frutes, incloent en el concepte «fruta» a les [[tomata|tomates]], el [[ruibarp]], la [[carlota]], la [[carabassa]], la [[ceba]], el [[pepino]], i atres vegetals d'els que s'elaboren melades. Seguix vigent en la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, [[20 de decembre]] de [[2001]].
-La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En [[Alemanya]] i en [[Àustria]] no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos països, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en [[alemà]] a confit i melada de cítrics (''Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten'').
+La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En [[Alemània]] i en [[Àustria]] no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos paisos, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en alemà a confit i melada de cítrics (''Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten'').
-La llegislació europea en [[espanyol]] i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i ''"marmalade"'' per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en [[anglés]] sense traduir.
+La llegislació europea en espanyol i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i ''"marmalade"'' per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en anglés sense traduir.
 == Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Jam}}
-{{DGLV|Melada}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Mermelada Melada en Wikipedia]
+* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=Melada Melada - Diccionari General de la Llengua Valenciana - RACV]
-[[Categoria:Aliments]]
-[[Categoria:Gastronomia]]
-[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
-[[Categoria:Dolços valencians]]