Edició de «Maximilià Thous i Llorens»

{{Biografia|
| nom = Maximilià Thous i Llorens
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escritor i polític.
| data_naix = [[25 de novembre]] de [[1900]] 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1957]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Maximilià Thous i Llorens''' ([[Valéncia]], [[25 de novembre]] de [[1900]] - [[Valéncia]], [[1957]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Fon fill de [[Maximilià Thous i Orts]] i estigué casat en [[Amparo Navarro Giner]].

Estudià [[Magisteri]] en la [[ciutat de Valéncia]], pero no eixercí mai, ya que fon cap de negociat d'ensenyança en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

En l'any [[1919]] fundà i dirigí l'[[Agrupació Nacionalista Escolar]], encarregat del departament de cultura del [[Centre d'Actuació Valencianista]] i directiu de Proa.

Formà part del grup de la revista ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'' ([[1927]]-[[1930]]), el centre de la renovació lliterària que es va produir en Valéncia durant eixos anys. També participà en les 'Taules de Poesia' que la revista organisava (exposicions itinerants de manuscrits poètics) i va colaborar en l'introducció i difusió de la vanguarda (en poemes dispersos com a Jazz-band). Fon també colaborador en atres periòdics, com ''Avant''.

En l'any [[1922]] va compondre junt al músic [[Miguel Asensi]] l'himne valencianiste ''[[Cançó de lluita]]'', i també va traduir al valencià ''L'Internacional''.

Durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 fon l'organisador d'una Semana Valenciana de poesia.

Políticament, va militar en la [[Joventut Valencianista]], pero en [[1930]] ingressà en l'[[Agrupació Valencianista Republicana]], per a fundar en [[1935]] el [[Partit Valencianiste d'Esquerra]] junt a [[Enrique Navarro Borrás]] i [[Ricardo Blasco]], que des de [[1936]] va intentar integrar en [[Esquerra Valenciana]].

En l'any [[1932]] fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques del 32, conegudes com [[Normes de Castelló]].

Durant la [[guerra civil espanyola]] va defendre el Colege del Patriarca contra els intents de la [[FAI]] de destruir-ho, i representant de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana en el Patronat de Beneficéncia i Assistència al Menor.

Una volta acabada la guerra, el 27 de setembre de [[1939]] fon separat del servici com a funcionari i empresonat en la [[Modelo de Valéncia]] junt a [[Gonzalo Castelló]], a on fon novament arrestat per informar a la [[BBC]] dels noms dels fusilats en [[Paterna]]. Durant l'interrogatori li varen quebrar dos costelles i va emmalaltir de [[pleuresía]]. També va intentar organisar un curs d'alfabetisació en la presó en Gonzalo Castelló, pero li varen denegar el permís.

Despuix de dos anys i mig empresonat fon condenat a arrest domiciliari, des d'a on es va incorporar a [[Lo Rat Penat]]. Li fon negat el reingrés al seu treball en l'Ajuntament, i fon a sovint detingut i maltractat per la policia [[Franquisme|franquista]]. També fon internat en un sanatori per a [[Tuberculosis|tuberculosos]].

Fallí en l'any [[1957]] en la [[ciutat de Valéncia]] i fon soterrat junt al seu pare en la Secció 3 Esquerra. Quadro 3. Panteó General Nº 528.  

== Obra ==

* ''Primer recull de versos'' (1948; obres de 1918-30)
* ''El poema de la Llonja'' (1949)
* ''Esqueix'' (1953)

== Vore també ==

* [[Maximilià Thous i Orts]]
* [[Cançó de lluita]]
  
== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maximiliano_Thous_Llorens Maximilià Thous i Llorens en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]
@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 * ''El poema de la Llonja'' (1949)
 * ''Esqueix'' (1953)
-== Cançó de lluita ==
-{{Cita|Valencians, prou de temps s'alluntarem
-oblidant-nos de que érem germans,
-ajuntem-nos que ya ha arribat l'hora
-de ser lliures i ser valencians.
-Ya sobre els camps d'Ibèria
-per tot arreu esclaten
-les flors que són el símbol
-de pàtria i llibertat,
-i mentres atres cullen els fruits de la victòria
-el poble de Valéncia no deu d'estar parat.
-Valencians, defengam nostra terra
-contra lladres, bochins i tirans,
-ajuntem-nos que ya ha arribat l'hora
-de ser dignes de ser valencians.
-Agraïm l'amor pur de Valéncia
-que nos vol vore units i germans
-i els fills nostres diran recordant-nos
-que són dignes de ser valencians.
-Junt a la mar blavosa i al cim de la montanya
-la voluntat del poble nos ha posat un niu
-de front a l'aire lliure el nostre pit s'eixampla
-i al bes del sol que abrasa nostre cor hui reviu.
-Valencians, defengam nostra terra
-contra lladres, bochins i tirans
-ajuntem-nos que ya ha arribat l'hora
-de ser dignes de ser valencians.|}}
 == Vore també ==