Edició de «Maximilià Thous»

'''Maximilià Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valencia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' (1912-1918) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]]'' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]]'', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En 1901 va obtindre la flor natural als [[Jocs Florals]] de Valéncia i el 1909 va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de 1909.

També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''Nit d'albaes''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns ''llibrets'' de falla. El [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum. 

== Obres ==
Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies: 

* ''de Carcaixent i dolces'' (1896)
* ''Portfolio de València'' (1898)
* ''Moros i cristians''
* ''L'escala de Jacob''
* ''A la vora del riu, mare'' (1920)
* ''Ama, ¿hi ha foc?'' (1920)
* ''Foc en l'era'' (1916)
* ''L'últim lleó'' (1921)
* ''El dragó del Patriarca'' (1931)
* ''El rei dels auques'' (1931)
* ''La cua de la rabosa'' (1931)

== Enllaços externs ==
* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]

[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Biografia|
+'''Maximilià Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valencia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' (1912-1918) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]]'' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]]'', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En 1901 va obtindre la flor natural als [[Jocs Florals]] de Valéncia i el 1909 va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de 1909.
-| nom = Maximilià Thous i Orts
-| image = [[File:Maximilià Thous i Orts (1906).jpg|thumb|250ps|Maximilià Thous en l'any [[1906]]]]
-| peu =
-| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
-| ocupació = Periodiste i escritor.
-| data_naix = [[1875]]
-| lloc_naix = [[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[Espanya]]
-| data_mort = [[1947]]
-| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
-}}
-'''Maximilià Thous i Orts''' ([[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - † [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
-== Biografia ==
+També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''Nit d'albaes''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns ''llibrets'' de falla. El [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum.
-Fon pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet fon en la seua família a viure a la [[ciutat de Valéncia]].
-Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]] '' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]] '', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En l'any [[1901]] va obtindre la flor natural en els [[Jocs Florals]] de Valéncia i en l'any [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]].
-També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en l'any [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum.
 == Obres ==
-[[Archiu:Esmax.jpg|thumb|250px|Monument a Maximilià Thous, en [[Valéncia]]]]
 Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:
-* ''De Carcaixent i dolces'' ([[1896]])
+* ''de Carcaixent i dolces'' (1896)
-* ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]])
+* ''Portfolio de València'' (1898)
 * ''Moros i cristians''
 * ''L'escala de Jacob''
-* ''A la vora del riu, mare'' ([[1920]])
+* ''A la vora del riu, mare'' (1920)
-* ''Ama, ¿hi ha foc?'' ([[1920]])
+* ''Ama, ¿hi ha foc?'' (1920)
-* ''Foc en l'era'' ([[1916]])
+* ''Foc en l'era'' (1916)
-* ''L'últim lleó'' ([[1921]])
+* ''L'últim lleó'' (1921)
-* ''El dragó del Patriarca'' ([[1931]])
+* ''El dragó del Patriarca'' (1931)
-* ''El rei dels auques'' ([[1931]])
+* ''El rei dels auques'' (1931)
-* ''La cua de la rabosa'' ([[1931]])
+* ''La cua de la rabosa'' (1931)
-== Poema ==
-=== Bandera del meu amor ===
-{{Cita|Tinc una bella bandera
-que té tots els meus amors.
-La tela es de seda fina
-or, roig i blau els colors.
-Símbol de la meua terra
-anyorant i redemptor.
-Es la seua vera image:
-sobre'l camp de blat de l'or
-quatre roselles esclaten
-baix el blau cel llumenos.
-Entre els seus plecs quant la enlaire
-porta la meua ilusiò.
-Quant l'or i el grana s'ajunten
-al revoltar baix el sol
-son com vivissima flama
-que dona llum al meu cor.|'Bandera del meu amor', per Maximilià Thous (1932). Citat per [[Manuel Casaña Taroncher]] en el seu l'artícul 'La Senyera, nostra bandera', especial 9 d'Octubre (Las Provincias, 9.10.2008)}}
 == Enllaços externs ==
 * [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]
-[[Categoria:Biografies]]
-[[Categoria:Valencians]]
-[[Categoria:Escritors]]
 [[Categoria:Escritors valencians]]
 [[Categoria:Escritors en valencià]]
-[[Categoria:Sigle XIX]]
-[[Categoria:Sigle XX]]