Edició de «Max Cahner»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]] | | image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
− | | nacionalitat = [[ | + | | nacionalitat = [[Alemània|Alemana]] |
| ocupació = Historiador, polític i escritor | | ocupació = Historiador, polític i escritor | ||
− | | data_naix = | + | | data_naix = 3 de decembre de [[1936]] |
− | | lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[ | + | | lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Alemània]] |
− | | data_mort = | + | | data_mort = 14 d'octubre de [[2013]] |
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg | + | '''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg-[[Alemània]], [[3 de decembre]] de [[1936]]-[[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a | + | Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemània abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona. |
En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''. | En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''. |