Edició de «Martin Luther King»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 3: Llínea 3:
 
| image = [[Archiu:Martin Luther King Jr NYWTS.jpg|290px]]
 
| image = [[Archiu:Martin Luther King Jr NYWTS.jpg|290px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
+
| nacionalitat = Nortamericà
| ocupació = Clerc, activiste polític, teòlec, orador, ministre, escritor i pastor.
+
| ocupació = Clerc, activiste polític, teòlec, orador, ministre, escritor i pastor
| data_naix = [[15 de giner]] de [[1929]]
+
| data_naix = 15 de giner de 1929
 
| lloc_naix = [[Atlanta]], [[Georgia]], [[Estats Units]]
 
| lloc_naix = [[Atlanta]], [[Georgia]], [[Estats Units]]
| data_mort = [[4 d'abril]] de [[1968]]
+
| data_mort = 4 d'abril de 1968
 
| lloc_mort = [[Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]]
 
| lloc_mort = [[Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]]
 
}}
 
}}
'''Martin Luther King''', el seu nom de pila fon '''Michael King Jr.''' ([[Atlanta]], [[Georgia]], [[Estats Units]], [[15 de giner]] de [[1929]] - [[Memphis (Tennessee)|Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]], [[4 d'abril]] de [[1968]]) fon un famós clerc i activiste en pro dels drets dels negres, per lo que va rebre el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[1964]]. Aixina puix, fon un dels principals líders del [[moviment afroamericà pels drets civils]] dels anys xixanta. Morí assessinat el [[4 d'abril]] de [[1968]].
+
'''Martin Luther King''' ([[Atlanta]], [[15 de giner]] de [[1929]] - [[Memphis (Tennessee)|Memphis]], [[4 d'abril]] de [[1968]]) fon un famós clergue i activiste en pro dels drets dels negres, per lo que va rebre el [[Premi Nobel de la Pau]] de [[1964]]. Aixina puix, fon un dels principals llíders del [[moviment afroamericà pels drets civils]] dels anys xixanta. Morí assassinat el [[4 d'abril]] de [[1968]].
 
 
Fon un ministre i activiste batiste nortamericà que es va convertir en el veuer i líder més visible del moviment de drets civils des de [[1955]] fins al seu assessinat en 1968. Líder de l'iglésia afronortamericana, fill del primer activiste i ministre de drets civils [[Martin Luther King Sr.]], que va desenrollar una llabor al front del moviment pels drets civils per als afroestatunidencs i que, ademés, va participar com a activiste en numeroses protestes contra la [[guerra de Vietnam]] i la pobrea en general. Per eixa activitat encaminada a acabar en la segregació nortamericana i la discriminació racial a través de mijos no violents, fon condecorat en el [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1964]]. Quatre anys despuix, en una época en que la seua llabor s'havia orientat en especial cap a l'oposició a la guerra i la lluita contra la pobrea, fon assessinat en Memphis, quan es preparava per a assistir a un sopar d'amics.
 
 
 
Martin Luther King, activiste pels [[drets civils]] des de molt jove, va organisar i va portar a terme diverses activitats pacífiques reclamant el [[dret al vot]], la no discriminació i atres drets civils bàsics per a la gent afrodescendent dels [[Estats Units]]. Entre les seues accions més recordades estan el boicot d'autobusos en [[Montgomery]], en l'any [[1955]]; el seu respal a la fundació de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC), en [[1957]] (de la que fon el seu primer president); i el liderage de la Marcha sobre Washington pel Treball i la Llibertat, en [[agost]] de l'any [[1963]], al final de la qual va pronunciar el seu discurs que s'ha fet famós «[[I have a dream]]» («Yo tinc un somi»), gràcies al qual s'estendria per tot el país la consciència pública sobre el moviment dels drets civils i es consolidaria com un dels més grans oradors de l'història nortamericana. La major part dels drets reclamats pel moviment serien aprovats en la promulgació de la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de dret de vot de 1965.
 
 
 
L'assessinat de Martin Luther King, Jr. es considera un dels [[Magnicidi|magnicidis]] del [[sigle XX]]. King és recordat com un dels majors líders i héroes de l'història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència.
 
 
 
Se li va concedir a títul pòstum la Medalla Presidencial de la Llibertat per [[Jimmy Carter]] en [[1977]] i la Medalla d'Or del congrés dels Estats Units en [[2004]].
 
 
 
Des de l'any [[1986]], el dia de Martin Luther King Jr. és dia festiu en els Estats Units.
 
 
 
== Cites ==
 
 
 
{{Cita|Hem deprés a volar com els pardals, a nadar com els peixos; pero no hem deprés el senzill art de viure com a germans.|Martin Luther King}}
 
 
 
{{Cita|Per a tindre enemics no fa falta declarar una guerra; solament basta dir lo que es pensa.|Martin Luther King}}
 
 
 
{{Cita|El problema no són les 5.000 persones roïns que tracten de fer lo que volen, el problema son els millons de bones persones que els deixen fer-ho.|Martin Luther King}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Martin Luther King, Jr.}}
 
{{Commonscat|Martin Luther King, Jr.}}
  
[[Categoria:Biografies]]
 
 
[[Categoria:Persones d'Atlanta]]
 
[[Categoria:Persones d'Atlanta]]
 
[[Categoria:Premi Nobel]]
 
[[Categoria:Premi Nobel]]
[[Categoria:Premis Nobel de la Pau]]
 
 
[[Categoria:Renovadors de la societat]]
 
[[Categoria:Renovadors de la societat]]
 
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]]
 
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: