Edició de «Marcelino Menéndez Pelayo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Marcelino Menéndez Pelayo naixqué el 3 de novembre de l'any 1856 en el carrer Alto del municipi de Santander; fill de Marcelino Menéndez Pintado, catedràtic de Matemàtiques en l'Institut de Santander i alcalde de la ciutat durant el [[bieni progressiste]], i de María Jesús Pelayo España; tingué tres germans: Enrique, Jesusa i Agustín. | Marcelino Menéndez Pelayo naixqué el 3 de novembre de l'any 1856 en el carrer Alto del municipi de Santander; fill de Marcelino Menéndez Pintado, catedràtic de Matemàtiques en l'Institut de Santander i alcalde de la ciutat durant el [[bieni progressiste]], i de María Jesús Pelayo España; tingué tres germans: Enrique, Jesusa i Agustín. | ||
| − | El seu germà Enrique conta en les seues memòries que als dotze anys substituïa al seu pare en la càtedra de matemàtiques, traduïa sense diccionari a [[Virgili]] i llegia l'Història d'[[Anglaterra]] d'[[Oliver Goldsmith]]. Estudià el bachillerat en l'Institut Cantàbric de la seua ciutat natal, a on va destacar per la seua prodigiosa memòria. Posteriorment, va completar la seua formació en l'Universitat de Barcelona (1871-1873) en [[Manuel Milà i Fontanals]], en la de Madrit (1873), a on una arbitrarietat acadèmica del catedràtic [[Nicolás Salmerón]], li feu repetir curs als seus alumnes sense ni tan sols haver-los examinat, li faria enemistar-se a mort en el krausisme postkantià i els hegelians en general, i en Valladolit (1874), a on intimà en el que seria el seu gran amic, el conservador Gumersindo Laverde, que el va apartar del seu inicial [[lliberalisme]] i el va orientar cap al partit més conservador, el dels | + | El seu germà Enrique conta en les seues memòries que als dotze anys substituïa al seu pare en la càtedra de matemàtiques, traduïa sense diccionari a [[Virgili]] i llegia l'Història d'[[Anglaterra]] d'[[Oliver Goldsmith]]. Estudià el bachillerat en l'Institut Cantàbric de la seua ciutat natal, a on va destacar per la seua prodigiosa memòria. Posteriorment, va completar la seua formació en l'Universitat de Barcelona (1871-1873) en [[Manuel Milà i Fontanals]], en la de Madrit (1873), a on una arbitrarietat acadèmica del catedràtic [[Nicolás Salmerón]], li feu repetir curs als seus alumnes sense ni tan sols haver-los examinat, li faria enemistar-se a mort en el krausisme postkantià i els hegelians en general, i en Valladolit (1874), a on intimà en el que seria el seu gran amic, el conservador Gumersindo Laverde, que el va apartar del seu inicial [[lliberalisme]] i el va orientar cap al partit més conservador, el dels cridats neocatòlics o «neos». Feu un viage d'estudis a biblioteques de [[Portugal]], [[Itàlia]], [[França]], [[Bèlgica]] i [[Holanda]] (1876-1877) i va eixercir de catedràtic de l'Universitat de Madrit (1878) despuix de passar per un tribunal en el que estava un atre gran cult i crític, Juan Valera, a la tertúlia nocturna del qual, en la seua casa, acodiria posteriorment. De comportament heterosexual, vixqué i va morir fadrí. En aplegar a la cinquantena era un home de complexió obesa, i consumia café en excés. Va fallir en el seu domicili de Santander en maig de 1912. Segons el diagnòstic dels meges que el varen atendre en els últims mesos de la seua malaltia, els doctors Quintana i Rodríguez Cabello, Menéndez Pelayo patia una [[Cirrosis|cirrosis atròfica]] de Laennec, en abundant ascitis. Rodríguez Cabello per una atra part va descartar un orige alcohòlic. |
== Obra == | == Obra == | ||