Edició de «Marcel Lefebvre»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 14: Llínea 14:
 
Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage  del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Joan Pau II|Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Pio X|Sant Pio X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pio XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref>
 
Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage  del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Joan Pau II|Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Pio X|Sant Pio X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pio XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref>
  
En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic.
+
En [[novembre]] de [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: