Edició de «María Moliner»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], [[30 de març]] de [[1900]] - | + | '''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], [[30 de març]] de [[1900]] - [[Madrit]], 22 de giner de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol). |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz ([[1860]]-[[1923]]) i de Matilde Ruiz Lanaja ([[1872]]-[[1932]]), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904). | María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz ([[1860]]-[[1923]]) i de Matilde Ruiz Lanaja ([[1872]]-[[1932]]), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904). | ||
− | En l'any [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, a on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on va ser, segons pareix, [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la | + | En l'any [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, a on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on va ser, segons pareix, [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la menuda María. |
El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en l'any [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de [[llatí]], matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare. | El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en l'any [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de [[llatí]], matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare. | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç. | En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç. | ||
− | Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en [[1962]], malalt i cego ya per a [[1968]], i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en [[1966]]-[[1967]]). No obstant, en l'[[estiu]] de [[1973]] varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el [[4 de setembre]] de [[1974]]. En l'any [[1970]] va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc | + | Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en [[1962]], malalt i cego ya per a [[1968]], i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en [[1966]]-[[1967]]). No obstant, en l'[[estiu]] de [[1973]] varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el [[4 de setembre]] de [[1974]]. En l'any [[1970]] va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc on falliria en l'any [[1981]]. Una placa commemorativa reflectix este fet. |
== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) == | == ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) == | ||
Llínea 50: | Llínea 50: | ||
== Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) == | == Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) == | ||
− | El [[7 de novembre]] de [[1972]], l'escritor Daniel Sueiro entrevistava en el ''Heraldo de Aragón'' a María Moliner. El titular era un interrogant: «¿Serà María Moliner la primera dòna que entre en l'Acadèmia?». L'havien propost | + | El [[7 de novembre]] de [[1972]], l'escritor Daniel Sueiro entrevistava en el ''Heraldo de Aragón'' a María Moliner. El titular era un interrogant: «¿Serà María Moliner la primera dòna que entre en l'Acadèmia?». L'havien propost Dámaso Alonso, [[Rafael Lapesa]] i [[Pedro Laín Entralgo]]. Pero l'elegit, a la postre, seria [[Emilio Alarcos Llorach]]. Ella va comentar aixina el tema: |
{{Cita|''Sí, mi biografía es muy escueta en cuanto a que mi único mérito es mi diccionario. Es decir, yo no tengo ninguna obra que se pueda añadir a esa para hacer una larga lista que contribuya a acreditar mi entrada en la Academia (...) Mi obra es limpiamente el diccionario. Más adelante agregaba: Desde luego es una cosa indicada que un filósofo -por Emilio Alarcos- entre en la Academia y yo ya me echo fuera, pero si ese diccionario lo hubiera escrito un hombre, diría: «¡Pero y ese hombre, cómo no está en la Academia!''}} | {{Cita|''Sí, mi biografía es muy escueta en cuanto a que mi único mérito es mi diccionario. Es decir, yo no tengo ninguna obra que se pueda añadir a esa para hacer una larga lista que contribuya a acreditar mi entrada en la Academia (...) Mi obra es limpiamente el diccionario. Más adelante agregaba: Desde luego es una cosa indicada que un filósofo -por Emilio Alarcos- entre en la Academia y yo ya me echo fuera, pero si ese diccionario lo hubiera escrito un hombre, diría: «¡Pero y ese hombre, cómo no está en la Academia!''}} | ||
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
Diversos Instituts d'Ensenyança Secundària (IES), Coleges d'Ensenyança Infantil i Primària (CEIP) i biblioteques, porten el seu nom; aixina mateix l'obra de María Moliner ha segut honrada i recordada en distints events culturals, carrers, etc. | Diversos Instituts d'Ensenyança Secundària (IES), Coleges d'Ensenyança Infantil i Primària (CEIP) i biblioteques, porten el seu nom; aixina mateix l'obra de María Moliner ha segut honrada i recordada en distints events culturals, carrers, etc. | ||
− | Fins i tot, el dramaturc Manuel Calzada Pérez va escriure una obra de teatre sobre María Moliner, titulada ''El diccionario'', que ha segut portada a les taules en gran èxit en [[Espanya]], [[Chile]] i [[Argentina]], entre atres | + | Fins i tot, el dramaturc Manuel Calzada Pérez va escriure una obra de teatre sobre María Moliner, titulada ''El diccionario'', que ha segut portada a les taules en gran èxit en [[Espanya]], [[Chile]] i [[Argentina]], entre atres paisos. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |