Edició de «Manuel de Montoliu i de Togores»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Filòlec | | ocupació = Filòlec | ||
| − | | data_naix = | + | | data_naix = [[1877]] |
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
| − | | data_mort = | + | | data_mort = [[1961]] |
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Manuel de Montoliu i de Togores''' ([[Barcelona]], | + | '''Manuel de Montoliu i de Togores''' ([[Barcelona]], [[1877]] - [[1961]]) fon el millor filòlec català del [[sigle XX]]. Manuel de Montoliu, ademés de filòlec, fon un erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitari, escrigué diverses obres i artículs sobre lliteratura i llingüística. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Humaniste fecunt i polifacètic, va contribuir en els seus estudis al coneiximent de numeroses parceles de les lliteratures hispàniques, pero va destacar especialment per les seues valioses aportacions a l'història de les Lletres catalanes de tots els temps. | Humaniste fecunt i polifacètic, va contribuir en els seus estudis al coneiximent de numeroses parceles de les lliteratures hispàniques, pero va destacar especialment per les seues valioses aportacions a l'història de les Lletres catalanes de tots els temps. | ||
| − | Impulsat des de la seua primerenca joventut per una ferma vocació humanística que va orientar la seua curiositat intelectual cap al camp de la creació lliterària, va cursar estudis superiors en la seua Barcelona natal i despuix en [[Madrit]], per a completar la seua brillant formació acadèmica en l'Universitat de Trobe ([[ | + | Impulsat des de la seua primerenca joventut per una ferma vocació humanística que va orientar la seua curiositat intelectual cap al camp de la creació lliterària, va cursar estudis superiors en la seua Barcelona natal i despuix en [[Madrit]], per a completar la seua brillant formació acadèmica en l'Universitat de Trobe ([[Alemània]]). Familiarisat en l'idioma i els métodos de treball alemans, va treballar com a llector de [[Castellà|castellà]] i [[Català|català]] en l'Universitat d'[[Hamburc]], i, ya consagrat com una de les figures més prometedores de la filologia hispànica contemporànea, va retornar a [[Espanya]] per a ocupar una càtedra de lliteratura en l'Universitat de Barcelona. El restant de la seua fructífera llabor docent es va desenrollar a partir de l'any [[1925]] en [[Argentina]], a on va ser nomenat director de l'Institut de Filologia de [[Buenos Aires]], i, finalment, de nou en la seua ciutat natal, a la que va retornar per a recuperar la seua càtedra universitària. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
* ''Les quatre grans cròniques'' (1959) | * ''Les quatre grans cròniques'' (1959) | ||
| − | Ademés, Manuel de Montoliu alcançà gran notorietat en la seua época per la seua magnífica traducció al català dels texts més representatius de l'obra de [[ | + | Ademés, Manuel de Montoliu alcançà gran notorietat en la seua época per la seua magnífica traducció al català dels texts més representatius de l'obra de [[Dante]]. |
== Cites == | == Cites == | ||
| − | |||
| − | {{Cita|'' | + | {{Cita|''L'individualitat de la llengua valenciana dins de la família de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.''|''La llengua valenciana en perill'', per [[Francesc de Borja Cremades Marco]] (Valéncia, 1982, GAV)}} |
| − | {{Cita| | + | {{Cita|''Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones 'científicas' a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España''|[[Joan Ignaci Culla]]. ''El català, ¿ciencia o acte de fe?'' (''Levante'', 8.1.2005)}} |
| − | {{Cita| | + | {{Cita|''El millor filòlec català del segle XX defengué l'Idioma Valencià. Manuel Montoliu considerà que el valencià era una llengua independent i que el català n'era una atra. L'elogi que feu [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] cap a la [[llengua valenciana]] té més pes que l'opinió de tres o quatre sabis''|J. Ferrer (''Valéncia Hui'', 25.3.2007)}} |
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 61: | Llínea 58: | ||
[[Categoria:Filòlecs]] | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| − | |||
| − | |||