Edició de «Manuel Borja-Villel»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Manuel Borja-Villel''' ([[Burriana]], [[1957]]) és un historiador [[Valencians|valencià]] de l'art espanyol. Des de [[giner]] de l'any [[2008]] fins a giner de l'any [[2023]] ha segut director del [[Museu Reina Sofia]] (MNCARS) | + | '''Manuel Borja-Villel''' ([[Burriana]], [[1957]]) és un historiador [[Valencians|valencià]] de l'art espanyol. Des de [[giner]] de l'any [[2008]] fins a giner de l'any [[2023]] ha segut director del [[Museu Reina Sofia]] (MNCARS). |
== Biografia == | == Biografia == | ||
En l'any [[1980]] es va llicenciar per l'[[Universitat de Valéncia]]. Completà la seua formació en estudis en l'Universitat de Yale entre [[1981]] i [[1982]] com Special Student i en el Master of Philosophy del Departament d'Història de l'Art de l'Universitat de la Ciutat de Nova York en [[1987]]. En [[1989]] obté el Doctorat en Filosofia en el Departament d'Història de l'Art de la Graduate School de l'Universitat de la Ciutat de Nova York. Rep una beca Fullbright entre [[1981]] i [[1983]] i la beca Kress Foundation Fellowship per a Història de l'Art entre [[1988]] i [[1989]] per als seus estudis en l'estranger. | En l'any [[1980]] es va llicenciar per l'[[Universitat de Valéncia]]. Completà la seua formació en estudis en l'Universitat de Yale entre [[1981]] i [[1982]] com Special Student i en el Master of Philosophy del Departament d'Història de l'Art de l'Universitat de la Ciutat de Nova York en [[1987]]. En [[1989]] obté el Doctorat en Filosofia en el Departament d'Història de l'Art de la Graduate School de l'Universitat de la Ciutat de Nova York. Rep una beca Fullbright entre [[1981]] i [[1983]] i la beca Kress Foundation Fellowship per a Història de l'Art entre [[1988]] i [[1989]] per als seus estudis en l'estranger. | ||
| − | |||
| − | |||
Borja-Villel fon director del museu de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seua inauguració en [[1990]] fins a [[1998]], encarregant-se també de la seua direcció artística. Per ad esta institució organisa l'exposició de l'obra de [[Antoni Tàpies|Tàpies]] ''Selecciones de la Colección Permanente'', i obri la primera temporada artística en una retrospectiva de l'artista [[Louise Bourgeois]]. Atres mostres realisades han segut: ''Els límits del museu'' i ''La ciutat de la gent''; ''Brassai. Del Surrealisme a l'Informalisme'', [[1993]]-[[1995|95]], o mostres dedicades als artistes [[Marcel Broodthaers]], [[Lygia Clark]], [[Hans Haacke]] i [[Krzysztof Wodiczko]], entre uns atres. | Borja-Villel fon director del museu de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seua inauguració en [[1990]] fins a [[1998]], encarregant-se també de la seua direcció artística. Per ad esta institució organisa l'exposició de l'obra de [[Antoni Tàpies|Tàpies]] ''Selecciones de la Colección Permanente'', i obri la primera temporada artística en una retrospectiva de l'artista [[Louise Bourgeois]]. Atres mostres realisades han segut: ''Els límits del museu'' i ''La ciutat de la gent''; ''Brassai. Del Surrealisme a l'Informalisme'', [[1993]]-[[1995|95]], o mostres dedicades als artistes [[Marcel Broodthaers]], [[Lygia Clark]], [[Hans Haacke]] i [[Krzysztof Wodiczko]], entre uns atres. | ||
Ha escrit sobre [[Aleksandr Ródchenko|Rodchenko]], l'expressionisme abstracte, [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en [[1995]] promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius. | Ha escrit sobre [[Aleksandr Ródchenko|Rodchenko]], l'expressionisme abstracte, [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en [[1995]] promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius. | ||
| − | |||
| − | |||
Entre [[1998]] i [[2007]] fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com [[William Kentridge]], [[Perejaume]], [[Gerhard Richter]], [[El Lissitzky]], [[Raymond Hains]], [[Martha Rosler]], [[Luis Gordillo]], [[Michelangelo Pistoletto]], [[Adrián Piper]], [[Antoni Tàpies]], [[Vito Acconci]], [[Robert Frank]], [[Günter Brus]], [[Gego]], Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o [[David Goldblatt]]. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com ''Campos de fuerzas'', sobre l'art cinètic entre [[1920]] i [[1970]]; ''Arte y Utopía'', una mostra d'art modern "alternatiu"; o ''Antagonismos'', que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys [[1960|60]]. | Entre [[1998]] i [[2007]] fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com [[William Kentridge]], [[Perejaume]], [[Gerhard Richter]], [[El Lissitzky]], [[Raymond Hains]], [[Martha Rosler]], [[Luis Gordillo]], [[Michelangelo Pistoletto]], [[Adrián Piper]], [[Antoni Tàpies]], [[Vito Acconci]], [[Robert Frank]], [[Günter Brus]], [[Gego]], Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o [[David Goldblatt]]. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com ''Campos de fuerzas'', sobre l'art cinètic entre [[1920]] i [[1970]]; ''Arte y Utopía'', una mostra d'art modern "alternatiu"; o ''Antagonismos'', que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys [[1960|60]]. | ||
| − | + | Des de l'any [[2001]] és membre del Comité Internacional per a Museus i Coleccions d'Art Modern (CIMAM), del que ha segut secretari i tesorer entre [[2004]] i [[2007]] i president entre agost de [[2007]] i [[2010]]. En eixe mateix any va presidir el jurat de la 52a Exposició Internacional d'Art de la Bienal de Venècia. És membre del "American Center Foundation Borrad"; (ACF), organisació nortamericana sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'art contemporàneu, i del Comité Assessor de Documenta 12 en Kassel. | |
Borja-Villel ha segut director del Museu Reina Sofia (MNCARS) des de giner de [[2008]] fins a giner del [[2023]]. El seu primer gran proyecte, dins del marc estricte de les obres custodiades, fon la reorganisació de l'exposició permanent, inaugurada ya en maig de [[2009]]. Pero la tasca fonamental, durant sèt anys, és la programació d'exposicions originals, poc conegudes i a voltes arriscades, com les de [[Nancy Spero]], [[James Coleman]], [[Deimantas Narkevicius]], una antològica de l'artiste italià [[Luciano Fabro]], fallit en [[2007]], ''La modernidad interpelada'', [[Georges Vantongerloo]], [[Paul Thek]], [[Aby Warburg]] ("Atlas", con [[Didi-Huberman]]), "Principio Potosí", "Años 30", "Movimiento de la fotografía obrera", i "Un saber realmente útil", de [[2014]]. Ademés d'abordar a varis autors espanyols, com [[Elena Asins]], [[Ignasi Aballí]], [[Daniel G. Andújar]] o [[Val del Omar]]. En l'any [[2013]] va destacar, des del punt de vista quantitatiu, la seua exposició sobre [[Salvador Dalí]]. | Borja-Villel ha segut director del Museu Reina Sofia (MNCARS) des de giner de [[2008]] fins a giner del [[2023]]. El seu primer gran proyecte, dins del marc estricte de les obres custodiades, fon la reorganisació de l'exposició permanent, inaugurada ya en maig de [[2009]]. Pero la tasca fonamental, durant sèt anys, és la programació d'exposicions originals, poc conegudes i a voltes arriscades, com les de [[Nancy Spero]], [[James Coleman]], [[Deimantas Narkevicius]], una antològica de l'artiste italià [[Luciano Fabro]], fallit en [[2007]], ''La modernidad interpelada'', [[Georges Vantongerloo]], [[Paul Thek]], [[Aby Warburg]] ("Atlas", con [[Didi-Huberman]]), "Principio Potosí", "Años 30", "Movimiento de la fotografía obrera", i "Un saber realmente útil", de [[2014]]. Ademés d'abordar a varis autors espanyols, com [[Elena Asins]], [[Ignasi Aballí]], [[Daniel G. Andújar]] o [[Val del Omar]]. En l'any [[2013]] va destacar, des del punt de vista quantitatiu, la seua exposició sobre [[Salvador Dalí]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||