Edició de «Malaui»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| − | | nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de | + | | nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malawi |
| image_bandera = Flag of Malawi.svg | | image_bandera = Flag of Malawi.svg | ||
| image_escut = Coat of Arms of the Republic of Malawi.svg | | image_escut = Coat of Arms of the Republic of Malawi.svg | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
}} | }} | ||
| − | ''' | + | |
| + | '''Malawi''', oficialment '''República de Malawi''', és un país que es troba situat al surest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Zàmbia]], a l'oest, sur i est en [[Moçambic]] i al nort en [[Tanzània]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| + | |||
Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que varen arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], despuix del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]]. | Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que varen arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], despuix del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]]. | ||
| − | Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[ | + | Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[Zimbabwe]]) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland. |
Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, despuix de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP. | Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, despuix de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP. | ||
| Llínea 63: | Llínea 65: | ||
En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda. | En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda. | ||
| − | Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[ | + | Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbaue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbaue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO). |
| − | L'independència de Moçambic i de | + | L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO) |
Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública. | Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública. | ||
| Llínea 73: | Llínea 75: | ||
Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa. | Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa. | ||
| − | L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha segut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés | + | L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha segut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés de a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats. |
La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació. | La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació. | ||
| Llínea 126: | Llínea 128: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | [[ | + | [[Image:Mi-mapmalawi.png|thumb|200px|<center>Mapa de Malawi</center>]] |
En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]]. | En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]]. | ||
| Llínea 134: | Llínea 136: | ||
El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar. | El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar. | ||
| + | |||
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
| Llínea 159: | Llínea 162: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | |||
Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent. | Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | |||
| − | |||
En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població. | En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població. | ||
| Llínea 259: | Llínea 259: | ||
</center> | </center> | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | == | + | === Govern === |
| − | + | *[http://www.malawi.gov.mw/ Govern de Malawi ] (en [[idioma anglés|anglés]]) | |
| − | *[ | + | *[http://www.nso.malawi.net/ Estadístiques de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]]) |
| − | *[ | + | *[http://www.information.Gov.mw// Ministeri d'informació i turisme de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]]) |
| + | |||
| + | === Mijos de comunicació === | ||
| + | *[http://www.afrol.com/es/paises/Malawi Malawi en afrol] | ||
| + | *[http://www.nationmalawi.Com/ Principal periòdic] (en [[idioma anglés|anglés]]) | ||
| + | *[http://www.capitalradiomalawi.com/ Ràdio de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]]) | ||
| + | |||
| + | === Informació === | ||
| + | *[http://dmoz.org/World/Espa%c3%b1ol/Regional/%c3%81frica/Malawi/ Malawi en el directori obert dmoz] | ||
| + | *[http://berclo.net/page95/95es-malawi.Html Blog que ilustra un viage a Malawi] | ||
| + | |||
| + | === Turisme === | ||
| + | *[http://www.amadeus.net/home/destinations/es/guides/MU/intro.Htm Informació turística d'Amadeus] | ||
| + | *[http://www.tourismmalawi.Com/ Lloc oficial de turisme] (en [[idioma anglés|anglés]]) | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
| + | |||
| + | {{Traduït de|es|Malaui}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
| − | |||