Edició de «Mahatma Gandhi»

{{Biografia|
| nom = Mohandas Karamchand Gandhi
| image = [[Archiu:Gandhi smiling.jpg|190px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Advocat, lider polític i espiritual.
| data_naix = [[2 d'octubre]] de [[1869]]  
| lloc_naix = [[Porbandar]], [[Índia]]
| data_mort = [[30 de giner]] de [[1948]]
| lloc_mort = [[Nova Delhi]], [[Índia]]
}}
'''Mohandas Karamchand Gandhi''', conegut per '''Mahatma Gandhi''' o simplement '''Gandhi''' ([[Porbandar]], [[Índia]], [[2 d'octubre]] de [[1869]] - † [[Nova Delhi]], [[Índia]], [[30 de giner]] de [[1948]]), fon un advocat i lider polític i espiritual, un dels més grans del [[sigle XX]]. Fon el dirigent més destacat del Moviment d'independència de l'Índia contra el Raj britànic, per lo que va practicar la desobediència civil no violenta, ademés de pacifiste, polític, pensador i advocat hinduiste indi. 

== Biografia ==

Mahatma Gandhi naixqué en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble prop de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]].

Va tornar a l'Índia en l'any [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[folga|folgues]] i les [[folga de fam|folgues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant inclús  a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.

Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que varen preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del [[Pakistan]] el va descorajar profundament.

Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els ''[[sudra]]'' o ‘treballadors', els ''[[pària|pàries]]'' o ‘[[intocabilitat|intocables]]' i els ''[[mleccha|mlecha]]'' o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que varen seguir a l'independència de l'Índia i va defendre als [[Musulmà|musulmans]] i al territori [[hinduisme|hindú]], per lo que fon assessinat per [[Nathuram Godse]], un fanàtic integriste indi, el [[30 de giner]] de [[1948]] a l'edat de 78 anys. Les seues cendres varen ser llançades al [[riu Ganges]].

== Cites ==

* Li preguntaren a Mahatma Gandhi quins són els factors que destruïxen al ser humà. Ell va respondre aixina:

{{Cita|La Política sense principis, el Plaure sense compromís, la Riquea sense treball, el Saber sense caràcter, els Negocis sense moral, la Ciència sense humanitat i l'Oració sense caritat.

La vida m'ha ensenyat que la gent és amable, si yo soc amable; que les persones estan tristes, si estic trist; que tots em volen, si yo els vullc; que tots són roïns, si yo els odie; que hi ha cares somrients, si els somric; que hi ha cares amargues, si estic amargat; que el món està feliç, si yo soc feliç; que la gent està toflà, si yo soc toflat; que les persones són agraïdes, si yo soc agraït.

La vida és com un espill: Si somric, l'espill em torna el somriure. L'actitut que prenga front a la vida, és la mateixa que la vida prendrà davant mi.
"El que vullga ser amat, que ame".}}

* Algunes frases de Gandhi han trascendit i s'han fet famoses, com:

{{Cita|Perdre la paciència és perdre la batalla.|Mahatma Gandhi}}

{{Cita|Molta gent, especialment l'ignorant, desija castigar-te per dir la veritat, per ser correcte, o per estar anys per davant del teu temps. Si estàs en lo cert i ho saps, que parle la teua raó. Inclús si eres una minoria d'un solament, la veritat seguix sent la veritat.|Mahatma Gandhi}}

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mahatma_Gandhi Mahatma Gandhi en Wikipedia]

 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Advocats asiàtics]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics indis]]
[[Categoria:Pacifistes]]
[[Categoria:Compromesos en la no-violència]]
[[Categoria:Alumnes de l'Universitat College de Londres]]
[[Categoria:Desobediència civil]]
[[Categoria:Assessinats]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]