Edició de «Mahatma Gandhi»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Mahatma Gandhi naixqué en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble prop de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]]. | Mahatma Gandhi naixqué en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble prop de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]]. | ||
| − | Va tornar a l'Índia en l'any [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[folga|folgues]] i les [[folga de fam|folgues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant | + | Va tornar a l'Índia en l'any [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[folga|folgues]] i les [[folga de fam|folgues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte. |
Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni. | Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni. | ||