Edició de «Madagascar»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| image_mapa = MDG orthographic.svg | | image_mapa = MDG orthographic.svg | ||
− | | lema_nacional =''Tanindrazana, Fahafahana, Fandrosoana'' <br />([[Idioma | + | | lema_nacional =''Tanindrazana, Fahafahana, Fandrosoana'' <br />([[Idioma malgaig|malgaig]]: ''Pàtria, Llibertat, Progrés'') |
| himne_nacional =''[[Ry Tanindraza nay malala ô]] '' | | himne_nacional =''[[Ry Tanindraza nay malala ô]] '' | ||
| capital =[[Antananarivo]] | | capital =[[Antananarivo]] | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
| ciutat_principal =[[Antananarivo]] | | ciutat_principal =[[Antananarivo]] | ||
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
− | | idioma_oficial = * [[Idioma | + | | idioma_oficial = * [[Idioma malgaig|Malgaig]]<br /> * [[idioma francés|Francés]]<br /> * [[Idioma anglés|Anglés]] |
| govern =[[República presidencialista]] baix un Govern Provisional | | govern =[[República presidencialista]] baix un Govern Provisional | ||
| dirigents_títuls = [[Anex:President de Madagascar|President de l'Alta Autoritat de Transició de Madagascar]]<br />[[Primer Ministre]] | | dirigents_títuls = [[Anex:President de Madagascar|President de l'Alta Autoritat de Transició de Madagascar]]<br />[[Primer Ministre]] | ||
Llínea 41: | Llínea 41: | ||
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font> | | IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font> | ||
| moneda = [[Ariary]] (<code>[[ISO 4217|MGA]]</code>) | | moneda = [[Ariary]] (<code>[[ISO 4217|MGA]]</code>) | ||
− | | gentilici = | + | | gentilici = Malgaig |
− | | horari = [[Temps Universal | + | | horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]] +3 |
− | | horari_estiu = [[Temps Universal | + | | horari_estiu = [[Temps Coordinat Universal|UTC]] +3 |
| cctld= .mg | | cctld= .mg | ||
| còdic_telefònic = 261 | | còdic_telefònic = 261 | ||
Llínea 52: | Llínea 52: | ||
}} | }} | ||
− | |||
− | El gentilici de Madagascar és | + | |
+ | |||
+ | ''Madagascar'', oficialment '''República de Madagascar''', és una nació insular situada en l'[[oceà Índic]], front la costa surest del continent africà, a l'altura de [[Moçambic]]. Ademés és l'[[illa]] més gran d'[[Àfrica]] i la quarta més gran del [[Terra|món]]. Està separada del continent pel [[canal de Moçambic]]. Hi ha que destacar que antigament l'illa es trobava unida al continent africà, del qual es va separar, lo qual ha fet que l'aïllament originat a raïl de la separació siga la causa de la conservació en el seu territori de multitut d'espècies úniques en el món. Aixina, alberga el 5% de les espècies d'animals i plantes del món (del qual més del 80% són [[Endemisme|endèmiques]] de Madagascar). De les més notables són els [[lémur]]s que són una infraorde de primats, el [[Cryptoprocta ferox|fossa]] carnívor, tres famílies endèmiques d'[[aus]] i sis espècies endèmiques de [[baobab]]s. | ||
+ | |||
+ | El gentilici de Madagascar és malgaig (no madagascarenc), i l'idioma nacional és el [[malgaig]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
Llínea 64: | Llínea 67: | ||
Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es varen fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]]. | Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es varen fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]]. | ||
− | Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] varen intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat devall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes | + | Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] varen intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat devall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgages, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del [[sigle XVIII]]. Durant les [[Guerres Napoleòniques]], el rei [[Radama I]] d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I en [[1828]] es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de [[Radama II]] ([[1861]]–[[1863]]) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. [[França]] es va anexar l'illa per complet en [[1895]] despuix de derrotar a la reina [[Ranavalona III]]. Esta s'exilià un any despuix, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa. |
Ya en [[1916]], els francesos varen tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata. | Ya en [[1916]], els francesos varen tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata. | ||
Llínea 72: | Llínea 75: | ||
Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta. | Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta. | ||
− | La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit | + | La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgaig dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de [[Toamasina]]. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com [[Estats Units]], [[Suïssa]] i [[Noruega]] reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus varen esperar la decisió final de [[França]] que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França. |
[[File:Antananarivo06.jpg|thumb|300px|<center>[[Antananarivo]], Madagascar</center>]] | [[File:Antananarivo06.jpg|thumb|300px|<center>[[Antananarivo]], Madagascar</center>]] | ||
Llínea 102: | Llínea 105: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | [[ | + | [[Image:Madagascar-carte.png|200px|thumb|<center>Mapa de Madagascar</center>]] |
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
− | [[ | + | [[Image:439px-Tsingy de Bemaraha.jpg|left|thumb|<center>[[Tsingy]] en Madagascar</center>]] |
[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix l'illa de Madagascar en set [[Ecorregió|ecorregions]]: | [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix l'illa de Madagascar en set [[Ecorregió|ecorregions]]: | ||
* [[Selva subhumida de Madagascar]], en el centre | * [[Selva subhumida de Madagascar]], en el centre | ||
Llínea 122: | Llínea 125: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
− | [[ | + | [[Image:Propithecus verreauxi coquereli.jpg|thumb|210 px|<center>Sifaka</center>]] |
Madagascar té una de les faunes més variades i extravagants del món en animals que no es troben en cap atra part d'ell. | Madagascar té una de les faunes més variades i extravagants del món en animals que no es troben en cap atra part d'ell. | ||
Llínea 132: | Llínea 135: | ||
Economia - en més profunditat: | Economia - en més profunditat: | ||
− | En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del | + | En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial varen concórrer en [[decembre]] del 2000 que el país és elegible en la Iniciativa HIPC, i Madagascar ha conseguit el punt de decisió per al llaugerament de deutes. El [[1 de març]] del 2001, el Bort de Fons Monetari Internacional va concedir al país 103 millons de dólars per a 2001-[[2003]] devall l'Instalació de Creiximent i Reducció de Pobrea (PRGR). Els recursos lliberats de HIPC seran dirigits cap a l'accés que millora a salut, educació, camins rurals, aigua, i soport directe a comunitats. Ademés, el [[7 de març]] del 2001, el Club París aprovà una cancelació de deutes de 161 millons de dólars. El [[28 de febrer]] del 2001, el Banc de Desenroll africà (ADB) va aprovar baix l'HIPC una cancelació de deutes de 71.46 millons de dólars i concedit en el [[juny]] del 2001 un crèdit adicional de 20 millons de dólars per a lluitar contra el SIDA i la pobrea. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
+ | |||
En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada. | En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada. | ||
− | La població | + | La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'a on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà. |
Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un). | Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un). | ||
− | [[ | + | [[Image:800px-Madagascar3.jpg|thumb|250px|<center>Una chica en un poble de Madagascar</center>]] |
L'idioma és d'orige malai-polinesi i es parla en tota l'illa. El [[idioma francés|francés]], antic idioma colonial, està també molt estés. | L'idioma és d'orige malai-polinesi i es parla en tota l'illa. El [[idioma francés|francés]], antic idioma colonial, està també molt estés. | ||
Llínea 151: | Llínea 155: | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
− | La festa més important en tot el territori | + | La festa més important en tot el territori malgaig és el [[26 de juny]] quan se celebra la festa de l'independència de Madagascar. Els costums dels malgajos, en especial els del centre de l'illa, tenen alguna cosa en comú en les del sur asiàtic. |
+ | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | * [[Air Madagascar]] | + | *[[Air Madagascar]] |
− | * [[Daubentonia madagascariensis]] | + | *[[Daubentonia madagascariensis]] |
− | * [[Pla Madagascar]] | + | *[[Pla Madagascar]] |
− | == | + | == Enllaços externs == |
− | |||
− | |||
− | + | *[http://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/avenida/principito/elpepisupvia/20051126elpviavje_7/Tes Proposta per a un viage a Madagascar en El Viager (El País)] (en espanyol) | |
− | + | *[http://www.tranofalafa.Com Tranofalafa.Com — Tot sobre Madagascar] (en anglés) | |
− | * [ | + | * [http://madagascar-photos.monsite.orange.fr Colecció de fotografies de Madagascar] (en francés) |
− | * [ | + | * [http://www.madagascarviajes.És Madagascarviajes. Informació sobre el país africà] (en espanyol) |
+ | * [http://proyectomadagascar2009.blogspot.Com Proyecte d'Ajuda a Madagascar] | ||
+ | * [http://www.aguadecoco.org/ Una ONG assentada fonamentalment en Madagascar] | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
+ | |||
+ | {{Traduït de|es|Madagascar}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
− |