Edició de «Luis Mateo Díez»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Ingressà en l'any [[1969]], per oposició, en el cos de Tècnics d'Administració General de l'Ajuntament de Madrit, convertint-se en cap del seu servici de Documentació Jurídica. | Ingressà en l'any [[1969]], per oposició, en el cos de Tècnics d'Administració General de l'Ajuntament de Madrit, convertint-se en cap del seu servici de Documentació Jurídica. | ||
− | Entre | + | Entre [[1963]] i [[1968]], va participar en la redacció de la revista poètica ''Claraboya'' junt a Agustín Delgado, Antonio Llamas i Ángel Fierro. Per aquells temps aparegueren els seus primers poemes, que varen ser reunits en [[1972]] en ''Señales de humo''. |
No obstant, la seua creació lírica fon efímera i va deixar pas definitivament a la ficció narrativa. El seu primer llibre de contes, ''Memorial de hierbas'', aparegué en [[1973]] i la seua primera novela, ''Las estaciones provinciales'', casi 10 anys més tart, en [[1982]]. Ad estes li han seguit moltes atres, algunes de les quals han obtingut prestigiosos premis, com ''La Fuente de la Edad'' ([[1986]]) o ''La ruina del cielo'' ([[2000]]), abdós Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica. | No obstant, la seua creació lírica fon efímera i va deixar pas definitivament a la ficció narrativa. El seu primer llibre de contes, ''Memorial de hierbas'', aparegué en [[1973]] i la seua primera novela, ''Las estaciones provinciales'', casi 10 anys més tart, en [[1982]]. Ad estes li han seguit moltes atres, algunes de les quals han obtingut prestigiosos premis, com ''La Fuente de la Edad'' ([[1986]]) o ''La ruina del cielo'' ([[2000]]), abdós Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica. |