Edició de «Luis Aguilé»

| ocupació = Cantant, cantautor i escritor.

'''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de febrer]] de [[1936]] - [[Madrit]], [[10 d'octubre]] de [[2009]]), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la década dels 50, es feu famós en [[Amèrica Llatina]] i [[Espanya]].

Als vint anys, en maig de [[1956]], es va presentar en el concurs de televisió ''Music-Hall'' i va conseguir un enorme èxit. Poc despuix gravaria el seu primer disc, en la discogràfica Odeón, un senzill en els temes ''El preso número nueve'' de Roberto Cantoral i ''Tu recuerdo y yo'' de José Alfredo Jiménez, dos rancheres a on canta acompanyat per Ángel Pocho Gatti i el seu conjunt. Poc despuix, edita el seu primer [[LP]], ''Luis Aguilé, con diez temas'' (''Gigí'', ''Linda nena'', ''Mujer tejedora'', ''Tiro Liro Liro'', ''Pancho López'', ''Qué será será'', ''Luna bonita'', ''Luna Azul'' i ''El alegre silbador'').

''La balanza'' és el primer tema escrit per ell mateixa que va gravar. Despuix d'este disc, Aguilé va tindre el seu primer contacte en Espanya quan va actuar en el Festival per a la Joventut celebrat en el Palau dels Deports de Barcelona. Presentat pel popular locutor radiofònic Luis Arribas Castro. En l'event va actuar junt al ''[[Duo Dinámico]]'', [[José Guardiola]] i [[Gelu]], entre uns atres.

En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].

En maig de [[1972]], es va vore immers en una polèmica quan, despuix de pressions de l'Ajuntament de Pamplona, es va prohibir l'emissió en ràdio i televisió de la cançó ''Vamos a Pamplona''. Perque el consistori va considerar que era un desprestigi per als [[Sanfermins (Pamplona)|sanfermins]] i per a la pròpia ciutat.

Eixe mateix any va estrenar la comèdia musical ''Una gran noche'', que contava en llibret i música originals d'Aguilé, en orquestació d'Adolfo Waitzman. Qui també va dirigir musicalment el montage en el Teatre Victoria de Barcelona. Despuix d'això fon el presentador del programa de televisió ''Llegada Internacional'' entre [[1973]] i [[1974]]. En [[1976]], es casa en l'espanyola Ana Rodríguez Ruiz. Entre 1978 i 1979, torna a la televisió, presentant ''El hotel de las mil y una estrellas''. En els anys 80, treballa com a assessor musical del programa ''Un, dos, tres... responda otra vez''.  

En l'any [[1986]], firma contracte en [[Mèxic]] en el llavors empresari i banquer Jorge Lankenau per a crear l'himne dels ''Rayados de Monterrey'', equip regional de fútbol del que era l'amo. Aixina com de l'institució financera Abaco, que en els 90 va utilisar la seua famosa cançó ''Ven a mi casa esta Navidad'' per a un comercial molt conegut en el país.

En [[1999]] publica ''Superfiesta'', el seu últim disc en cançons noves. En [[2002]] publica el recopilatori ''Los 40 grandes éxitos de Luis Aguilé'', que inclou dos temes nous, ''Infiel'' i ''Lolita''.  

Luis Aguilé també va escriure contes infantils i noveles. En 1976 publica ''Golito y un emisario de la cuarta dimensión''. Una atra novela titulada ''El día en que los perros hablaron'' veu la llum en l'[[Editorial Planeta]] en [[1979]]. En [[1984]], baix el seudònim d'''Alejandro Alcántara'', publica ''Dominó'' i en [[1989]] ''La guerra nunca aclarada'', en les que fon finalista del [[Premi Planeta]]. En [[2002]] va publicar ''La nieve de las cuatro estaciones'', centrada en el món de les drogues i de la que estava preparant la segona part, ''La seducción reptante del poder''.

En [[2003]] va protagonisar en l'Argentina la película ''Soy tu aventura'', una comèdia a on s'interpreta a sí mateixa com a víctima d'un accidentat seqüestre. En l'any [[2008]], va rebre el Premi Sona de la Música a tota una vida dedicada a la música, reconeixent aixina l'èxit que ha anat collint a lo llarc de la seua carrera.  

Aixina mateix, és l'autor de la [[sarsuela]] ''Viva la verbena'', que fon estrenada en l'Argentina i els Estats Units. Luis Aguilé sofrí una gran decepció quan va vore que en Espanya, i concretament en Madrit, ciutat a la qual havia dedicat la seua sarsuela, casi ningú es va fer resó d'esta novetat i en la qual havia posat molta ilusió. Finalment, fon presentada en el teatre Monumental el 22 de novembre de 2008 a càrrec de l'Orquesta Simfònica Neotonarte, dirigida per Antonio Palmer i el cor de la Federació Coral de Madrit. [[Televisió Espanyola]] guarda este important document que fon retransmés en el programa ''Conciertos de la 2''.

Les cançons de Luis Aguilé s'han caracterisat per estar alluntades de temes socials o polítics. Alguns crítics, han considerat les seues cançons com «passatistes», o siga, per a passar el moment. Políticament feu declaracions contràries a la [[Revolució cubana]]; l'expresident socialiste d'Espanya [[José Luis Rodríguez Zapatero]];, l'expresident de [[Veneçola]] [[Hugo Chávez]] i posant en dubte la cantitat de desapareguts que va haver en Argentina. La cançó ''Cuando salí de Cuba'' es referix precisament al moment en que va decidir deixar [[Cuba]], a on estava radicat i era un ídol jovenil. Aguilé conta que al moment de vendre les seues propietats, el govern revolucionari havia sancionat una llei de control de canvis, que llimitava la cantitat de dólars que es podien comprar, i que per eixa raó solament va poder traure de Cuba una cantitat llimitada; el restant li la va regalar als seus amics:

Eixe mateix any va llançar un tema nou, titulat ''Señor presidente''. La cançó és un mensage mordaç dirigit a un president d'Estat, a qui Aguilé diu haver votat, al que li fa saber les seues queixes. Per a demanar-li que complixca les promeses de campanya i que «el meu humil vot no caiga en el seu oblit». Durant la promoció del disc, alguns periodistes li varen preguntar si la cançó estava dirigida al president d'[[Espanya]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Aguilé va acceptar que podria aplicar-se-li, pero va declarar també que el seu destinatari era el president de [[Veneçola]], [[Hugo Chávez]]. També va declarar que la cançó havia segut prohibida en Veneçola i censurada en Argentina i [[Guatemala]]. ''Señor presidente'' se considera com «La cançó prohibida d'Aguilé».

Aguilé també feu públic el seu respal a posició de la [[Societat General d'Autors i Editors d'Espanya]] (SGAE), quan esta entitat se veu involucrada relacionat en l'alcanç dels [[drets d'autor]], i va defendre l'alt preu dels discs com un acte de llibertat comercial.