Edició de «Lluis de Santangel»

[[Image:Luis Santangel.jpg|300px|right|thumb|Bust de Santángel en l'Alameda de Valéncia]]
'''Luis de Santángel''' ([[Valéncia]] ¿ ? - [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de [[Calatayud]] (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].

Son pare Lluis, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per Joan II de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en Valéncia. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a [[1476]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en Valéncia; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferran el Católic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluis de Santángel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==
Lluis de Santángel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este després li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en [[1486]]. Colom, després d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui després de conseguir que els reis tornaren a escoltar-li al navegant i oferint-se ell mateix per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], signades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.


{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de Badajoz):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses van manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, ho va fer blanc de molts intents per desfer-se d'ell. El Rei li considerava fonamental i va assumir la seua protecció enfront de la [[Inquisició]]. Aixina, el 30 de maig de [[1497]] va obtindre de [[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Notes ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
* [http://es.encarta.msn.com/text_761592895___0/Luis_de_Santángel.html Luis de Santángel en MSN Encarta]
* [http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6070.htm Luis de Santángel en Arte Historia]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Valencians]]