Edició de «Lluís Lucia Lucia»

{{Biografia|
| nom = Lluís Lucia Lucia 
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|200px|'''Lluís Lucia Lucia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Advocat i polític. 
| data_naix = [[1888]] 
| lloc_naix = [[Les Coves de Vinromà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1943]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Lluís Lucia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).

== Biografia ==

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En l'any  [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].

== Activitat política ==

Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de [[novembre]] de [[1933]] i [[febrer]] de [[1936]]. Les seues posicions varen anar modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

Va fundar junt a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), agrupació política majoritària en Espanya durant el bieni [[1934]]-35, sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Les seues posicions varen anar distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lúcia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que: 

{{Cita|''... en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles''}}.

Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el [[17 de juliol]]. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}

[[Archiu:Llucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lucia Lucia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]

No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.

Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.  

La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

== Obra ==

Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Luis Lúcia.

Lluís Lúcia Lúcia és pare de [[Lluís Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.

== Vore també ==
*[[Dreta Regional Valenciana]]
*[[Guerra Civil Espanyola]]

== Referències ==
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Luis Lucia Lucia}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]