Edició de «Lluís I»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Luis I, príncipe de Asturias2.jpg|thumb|300px|Quadro de Lluis I d'Espanya]] | [[File:Luis I, príncipe de Asturias2.jpg|thumb|300px|Quadro de Lluis I d'Espanya]] | ||
− | '''Lluís I de Espanya''' , | + | '''Lluís I de Espanya''' , cridat «el Ben Amat» o «el Lliberal» ([[Madrit]], [[25 d'agost]] de [[1707]] - † Madrit, [[31 d'agost]] de [[1724]]), va ser rei d'[[Espanya]] des del [[15 de giner]] de 1724 fins a la seua mort 229 dies despuix, lo que convertix al seu regnat en el més efímer de l'història d'Espanya. Era el fill major de [[Felip V]] i Maria Lluisa de Saboya. |
== Príncip d'Astúries == | == Príncip d'Astúries == | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Lluís estava casat en la princesa francesa Luisa Isabel de Orleáns, filla de Felipe II de Orleáns, des del [[20 de giner]] de [[1722]]. Quan varen contraure matrimoni en el palau Ducal de Lerma, ell tenia quinze anys i ella dotze. | Lluís estava casat en la princesa francesa Luisa Isabel de Orleáns, filla de Felipe II de Orleáns, des del [[20 de giner]] de [[1722]]. Quan varen contraure matrimoni en el palau Ducal de Lerma, ell tenia quinze anys i ella dotze. | ||
− | Lluisa Isabel, com a reina, es va fer acreedora de fortes censures per la seua conducta extravagant deguda al trastorn llímit de la personalitat que patia. Lluisa Isabel es presentava davant tota la cort bruta i malolient, es negava a utilisar roba interior i intentava provocar al personal exponent les seues parts íntimes d'un modo sibilino. També es diu que rebujava tocar el menjar en la taula, pero despuix s'amagava i engolia de modo compulsivo tot lo que trobava a mà, fòra o no comestible. El seu comportament semblava empijorar en el temps, ya que de la nit al matí li la vea netejant mocadors, cristals, | + | Lluisa Isabel, com a reina, es va fer acreedora de fortes censures per la seua conducta extravagant deguda al trastorn llímit de la personalitat que patia. Lluisa Isabel es presentava davant tota la cort bruta i malolient, es negava a utilisar roba interior i intentava provocar al personal exponent les seues parts íntimes d'un modo sibilino. També es diu que rebujava tocar el menjar en la taula, pero despuix s'amagava i engolia de modo compulsivo tot lo que trobava a mà, fòra o no comestible. El seu comportament semblava empijorar en el temps, ya que de la nit al matí li la vea netejant mocadors, cristals, taulells, rajoletes i teixits de tota índole en el palau. Els súbdits allí presents veen atònits cóm la sobirana es despullava, agarrava el seu vestit i s'afanava en netejar en ell els cristals del saló. Inclús Lluís horrorisat davant la situació va escriure al seu pare: |
− | + | No veig un atre remei que tancar-la lo més pronte possible, puix el seu desarreglo va en aument. | |
== Mort == | == Mort == | ||
− | No obstant, quan el jove rei va emmalaltir de [[pigota]] en [[agost]] d'eixe mateix any, Lluisa Isabel | + | No obstant, quan el jove rei va emmalaltir de [[pigota]] en [[agost]] d'eixe mateix any, Lluisa Isabel ho va cuidar solícitament, exponent-se al contagi, com aixina va ocórrer encara que en distint desenllaç al del seu espós. Als sèt mesos d'haver ascendit al tro, el monarca va morir de pigota en Madrit el 31 d'agost de 1724, en dèsset anys recent complits. |
− | Este reinat tan curt va ser intranscendent per la seua brevetat i perque, en realitat, no es governava tant des de Madrit (cort de Luis I), | + | Este reinat tan curt va ser intranscendent per la seua brevetat i perque, en realitat, no es governava tant des de Madrit (cort de Luis I), quant des del Real Lloc de la Granja (en la localitat segoviana de [[Sant Ildefons]]), l'atra cort paralela de Felip V i de la seua dòna Isabel de Farnesio, puix Luis I s'ocupava únicament de festes en els seus amics. El seu pare va tornar al tro despuix de la seua mort i la reina viuda Lluisa Isabel va ser enviada de tornada a [[França]], ya que la seua estància en Espanya era inútil i gojava de poques simpaties en la Cort espanyola. No varen tindre descendència. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | + | {{traduït de|es|https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_I_de_Espa%C3%B1a Luis I de España}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Successió | {{Successió | ||
Llínea 44: | Llínea 37: | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
[[Categoria:Reis d'Espanya]] | [[Categoria:Reis d'Espanya]] | ||
+ | [[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Dinastia Borbònica]] | [[Categoria:Dinastia Borbònica]] |