Edició de «Llonja de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Valéncia}} | {{Valéncia}} | ||
| − | + | [[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|left|300px|<center>Interior de la Llonja de la Seda.</center>]] | |
| − | La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], | + | La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], es troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia. |
Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte ''La Llonja''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija. | Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte ''La Llonja''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
=== Història === | === Història === | ||
| − | + | La Llonja fon construida entre [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per terminada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció se pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== El Saló Columnari o Sala de Contratació == | == El Saló Columnari o Sala de Contratació == | ||
| + | [[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]] | ||
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros. | El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros. | ||
| − | + | La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]]. | |
| − | |||
| − | La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del | ||
| − | El municipi instalà ací la | + | El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre parts lindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo obscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.» |
== Descripció exterior == | == Descripció exterior == | ||
| − | [[ | + | [[Image:Llonjaconsolat.jpg|thumb|left|300px|Pis superior de la Llonja. S'aprecia la magestruosa decoració que conté este monument valencià.]] |
| − | + | Des de la [[Plaça del Mercat]] i situats front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es percivixen arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats de impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituts indecoroses. | |
| − | [[ | ||
| − | + | El pòrtic d'entrada es dit el portal dels pecats puix en ell es troben els pecats originals de l'home representats per varies figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells. | |
| − | |||
| − | El pòrtic d'entrada | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 43: | Llínea 29: | ||
*[[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda) | *[[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda) | ||
| − | == | + | == Enllaços Externs == |
| − | * [http:// | + | *[http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]]) |
| − | * [http://www. | + | *[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Lonja.html La Llonja dels mercaders. GothicMed. Un museu virtual de arquitectura gòtica mediterrànea] |
| − | * [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html | + | *[http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html La Lonja de los Mercaderes] |
| − | * [http://www. | + | *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090919/valencia/lonja-mercaderes-20090919.html Llonja dels Mercaders] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | {{traduït de|es|Lonja de Valencia}} | |
| − | {{ | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Arquitectura gòtica]] | [[Categoria:Arquitectura gòtica]] | ||
| + | {{Monuments de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | ||
| − | |||