Edició de «Lliteratura valenciana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
{{AP|Harja}} | {{AP|Harja}} | ||
− | Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d' | + | Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any [[1121]]. |
− | Alguns autors de harges | + | Alguns autors de harges son Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref> |
=== Romanç valencià === | === Romanç valencià === | ||
− | En el [[Regne de Valéncia]], | + | En el [[Regne de Valéncia]], després de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. |
− | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[ | + | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[segle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. |
− | Alguns | + | Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[segle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. |
=== Cap a la madurea de la llengua === | === Cap a la madurea de la llengua === | ||
− | Durant el [[ | + | Durant el [[segle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i després a la "[[llengua valenciana]]". |
− | == | + | == Segle d'Or valencià (sigle XV) == |
− | {{AP| | + | {{AP|Segle d'Or valencià}} |
− | El | + | El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]]. |
=== Poesia === | === Poesia === | ||
− | El | + | El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. |
− | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que | + | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que van ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. |
− | Entre | + | Entre el poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] |
=== Narrativa === | === Narrativa === | ||
− | En la narrativa el nom principal de este periodo es el de | + | En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon". |
=== Teatre === | === Teatre === | ||
− | El teatre, en | + | El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dintre del qual van començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. |
− | == Del | + | == Del segle XVI fins a la Renaixença == |
=== La Decadència === | === La Decadència === | ||
=== Renaixença === | === Renaixença === | ||
{{VT|Carles Ros i Hebrera}} | {{VT|Carles Ros i Hebrera}} | ||
− | Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[ | + | Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[segle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]]. |
== De la Renaixença a l'actualitat == | == De la Renaixença a l'actualitat == | ||
=== Franquisme === | === Franquisme === | ||
=== Transició === | === Transició === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 55: | Llínea 52: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | * Aguirre Sirera, José Luis (1979) | + | * Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País |
− | * Almela y Vives, Francisco (1934) | + | * Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan |
− | * Ferreres, Rafael (1981) | + | * Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana |
− | * Franco, Josep (2002) | + | * Franco, Josep (2002) Historia de la literatura valenciana, Acento |
− | == | + | == Vínculs externs == |
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | * [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | ||
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | * [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | ||
Llínea 66: | Llínea 63: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
− | [[Categoria:Lliteratura | + | [[Categoria:Lliteratura Valenciana]] |