Edició de «Lleonart de Porto Maurizio»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:S Leonardo.JPG|250px|miniaturadeimagen|Lleonart de Porto Maurizio]] | [[Archiu:S Leonardo.JPG|250px|miniaturadeimagen|Lleonart de Porto Maurizio]] | ||
− | '''Lleonart de Porto Maurizio''' | + | '''Lleonart de Porto Maurizio''' és un sant que es celebra el [[26 de novembre]]. El sant de la devoció al [[Via Crucis]] i a l'[[Immaculada]]. El flare que va salvar al [[Coliseu]] de la ruïna total. El predicador ardent de la [[Passió de Crist]]. Estes són les característiques de sant Lleonart de Port Maurici. |
− | Havia naixcut en [[Ligúria]] en | + | Havia naixcut en [[Ligúria]] en [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà. |
− | Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[ | + | Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau. |
− | En [[ | + | En [[Florència]], els seus sermons constituïen un crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial. |
Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages. | Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages. |