Edició de «Llenguage formal»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg|thumb|230px|right|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema|teoremes]]. En alguns [[sistema formal|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] | [[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg|thumb|230px|right|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema|teoremes]]. En alguns [[sistema formal|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] | ||
− | En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. | + | En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades. |
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Llenguages formals]] | [[Categoria:Llenguages formals]] | ||
[[Categoria:Llingüística generativa]] | [[Categoria:Llingüística generativa]] |