Edició de «Llengües aramees»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
|nomnadiu=ארמית ''Arāmît'', ܐܪܡܝܐ ''Ārāmāyâ'' | |nomnadiu=ארמית ''Arāmît'', ܐܪܡܝܐ ''Ārāmāyâ'' | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| − | |estats=[[Armènia]], [[ | + | |estats=[[Armènia]], [[Azerbaidjan]], [[Síria]], [[Líban]], [[Israel]], [[Iraq]], [[Iran]], [[Geòrgia]], [[Rússia]], [[Turquia]] i [[Palestina]] |
|regió=Orient Mitjà | |regió=Orient Mitjà | ||
|parlants=500.000 | |parlants=500.000 | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
|regulat=- | |regulat=- | ||
|iso1=- | |iso1=- | ||
| − | |iso2=arc|sil=arc (antic arameu)<br />aii ( | + | |iso2=arc|sil=arc (antic arameu)<br />aii (neo-arameu)<br />aij (lishanid noshan)<br />amw (neo-arameu occidental)<br />bhn (neo-arameu bothan<br />bjf (neo-arameu judeu barzani)<br />cld (neo-arameu caldeu)<br />hrt (hertevi)<br />huy (hulaula)<br />kqd (koy sanjaq surat)<br />lhs (mlahso)<br />lsd (lishana deni)<br />mid (mandai modern)<br />myz (mandai clàssic)<br />sam (samarità)<br />syc (siriac)<br />syn (senaya)<br />tmr (arameu judeu babilònic)<br />trg (lishan didan)<br />tru (turoyo) |
}} | }} | ||
| − | L''''arameu''' ([[Ârâmâyâ]], | + | L''''arameu''' ([[Ârâmâyâ]], hebreu ארמית [[Arâmît]]) és una [[llengua semítica]] parlada en el [[Pròxim Orient]] actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perque va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de [[Crist|Jesús]] (i d'alguns escrits de la [[Bíblia]]). |
Originàriament contenia un [[alfabet]] particular, despuix es va escriure usant el sistema [[fenici]] i l'[[llengua hebrea|hebreu]] (tots ells fonètics). Un dels documents més importants per estudiar-lo són els controvertits [[Manuscrits del mar Mort]] o Rotlles de [[Qumran]]. | Originàriament contenia un [[alfabet]] particular, despuix es va escriure usant el sistema [[fenici]] i l'[[llengua hebrea|hebreu]] (tots ells fonètics). Un dels documents més importants per estudiar-lo són els controvertits [[Manuscrits del mar Mort]] o Rotlles de [[Qumran]]. | ||