Edició de «Llíria»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 228 km² | |superfície = 228 km² | ||
|altitut = 164 msnm | |altitut = 164 msnm | ||
− | |població = | + | |població = 23.648 hab. (2021) |
|densitat = 98,43 hab./km² | |densitat = 98,43 hab./km² | ||
|gentilici = Llirià, lliriana. | |gentilici = Llirià, lliriana. | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|còdic_postal = 46160 | |còdic_postal = 46160 | ||
|festes = 29 de septiembre | |festes = 29 de septiembre | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Manuel Izquierdo Igual ([[PPCV]]) |
|web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria] | |web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria] | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
− | '''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]] | + | |
+ | '''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]]. | ||
+ | |||
+ | Conta en una població de 23.648 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Llínea 31: | Llínea 34: | ||
La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart. | La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart. | ||
− | S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]]. | + | S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]]. |
+ | |||
+ | També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]]. | ||
+ | |||
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
Llínea 55: | Llínea 61: | ||
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. | L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. | ||
− | Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, | + | Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria. |
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana. | Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana. | ||
Llínea 64: | Llínea 70: | ||
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat. | Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | El municipi conta en | + | El municipi conta en 22.972 residents ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]), dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes d'aigüeral, carrers asfaltats i iluminació. |
− | Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el | + | Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> |
− | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | ||
Llínea 111: | Llínea 86: | ||
|- | |- | ||
− | ! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018 | + | ! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972 | + | | align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972 |
|} | |} | ||
− | |||
== Economia == | == Economia == | ||
− | El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a | + | El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a la [[agricultura]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Cultura == | == Cultura == | ||
Llínea 143: | Llínea 113: | ||
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. | En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. | ||
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers. | També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers. | ||
+ | |||
+ | == Política == | ||
+ | {{Alcaldes_Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = Jose M. Jordà | ||
+ | | Partit_1 = PCE | ||
+ | | Alcalde_2 = Vicente Soldevilla | ||
+ | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci | ||
+ | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer | ||
+ | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil | ||
+ | | Partit_5 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra | ||
+ | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual | ||
+ | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual | ||
+ | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
+ | }} | ||
== Personalitats destacades == | == Personalitats destacades == | ||
− | *'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' ( | + | *'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII. |
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
− | Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel | + | Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miguel|San Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], Durant diversos dies. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | + | *[[Arbres Centenaris en Espanya]] | |
− | * [[Arbres Centenaris en Espanya]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | + | {{Traduït de|es|Liria}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Llíria}} | {{commonscat|Llíria}} | ||
+ | *[https://www.lliria.es Web oficial de l'Ajuntament de Llíria] | ||
{{Municipis del Camp de Túria}} | {{Municipis del Camp de Túria}} |