Edició de «Liber Elegantiarum»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | El '''Liber Elegantiarum''' és un repertori de paraules i frases [[Llengua valenciana|valencià]]-[[llatí]], obra del notari públic per autoritat real (''regie auctoritate notarii publici'') i escrivent [[Valencians|valencià]] [[Joan Esteve]] (Johannes Stephanus), publicat en [[Venècia]] per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any [[1489]]. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyança del llatí en la qual, partint de frases escrites en [[valencià]], s'oferix la frase llatina equivalent. | |
− | |||
− | El '''Liber Elegantiarum''' | ||
El '''Liber Elegantiarum''', diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una [[llengua romànica]], la [[llengua valenciana]]. | El '''Liber Elegantiarum''', diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una [[llengua romànica]], la [[llengua valenciana]]. | ||
Llínea 13: | Llínea 11: | ||
El colofó del llibre diu: | El colofó del llibre diu: | ||
− | {{Cita|''Explícit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valentina lingua: | + | {{Cita|''Explícit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valentina lingua: exactísima diligentia emendatus: Opera atque impresa Pagani de Paganinis Brixiensis Venteéis impresus. Inno. VIII summo pontífice. Augustino Barbadico, Venetiarum principe. Anno a natali christiano M.CCCCLXXXVIIII. v.vero.no.Octobris''}} |
Li'l considera el primer diccionari de la [[llengua valenciana]], ya que les obres lexicogràfiques anteriors són coleccions de glosses o postilles marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes). | Li'l considera el primer diccionari de la [[llengua valenciana]], ya que les obres lexicogràfiques anteriors són coleccions de glosses o postilles marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes). | ||
− | Basant-se en la data de la seua dedicatòria ([[1472]]), està considerat com el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del [[sigle XV]]) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. | + | Basant-se en la data de la seua dedicatòria ([[1472]]), està considerat com el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del [[sigle XV]]) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. |
== Cites == | == Cites == | ||
− | + | {{Cita|Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] en el ''[[El Crit de la llengua|Crit de la llengua]]'' (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica [[Justo Pastor Fuster|Pastor Fuster]], que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)|Liber Elegantiarum per [[Joan Ignaci Culla]]}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{Cita|Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] en el ''[[El Crit de la llengua|Crit de la llengua]]'' (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica [[Justo Pastor Fuster|Pastor Fuster]], que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)|Liber Elegantiarum per [[Joan Ignaci Culla]] | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 54: | Llínea 42: | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
− | |||
− | |||
− |