Edició de «Lev Tolstoi»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
'''Lev Nikoláyevich Tolstói''', conegut popularment com '''Lleó Tolstoi''' o '''Lev Tolstoi''' ([[Yásnaya Poliana]], [[Tula]], [[Rússia]], [[9 de setembre]] de [[1828]] - † [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]], [[20 de novembre]] de [[1910]]), conegut en castellà com ''León Tolstói'', fon un escritor rus.  
| nom = Lev Nikoláyevich Tolstói
 
| image =
 
| peu =
 
| nacionalitat = [[Rússia|Russa]]
 
| ocupació = Escritor.
 
| data_naix = [[9 de setembre]] de [[1828]]
 
| lloc_naix = [[Yásnaya Poliana]], [[Tula]], [[Rússia]]
 
| data_mort = [[20 de novembre]] de [[1910]]
 
| lloc_mort = [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]]
 
}}
 
'''Lev Nikoláyevich Tolstói''', conegut popularment com '''Lleó Tolstoi''' o '''Lev Tolstoi''' ([[Yásnaya Poliana]], [[Tula]], [[Rússia]], [[9 de setembre]] de [[1828]] - † [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]], [[20 de novembre]] de [[1910]]), conegut en [[castellà]] com ''León Tolstói'', fon un escritor rus.  
 
  
 
Està considerat com un dels escritors més importants de la lliteratura mundial. Les seues dos obres més famoses, ''Guerra i pau'' i ''Ana Karenina'', estan considerades com el cim del realisme rus, junt a les obres de [[Fiódor Dostoyevski]]. Rebé múltiples nominacions per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] tots els anys de [[1902]] a [[1906]] i nominacions per al [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1901]], [[1902]] i [[1910]]; el fet de que mai ho guanyà és una gran controvèrsia del [[Premis Nobel|premi Nobel]].
 
Està considerat com un dels escritors més importants de la lliteratura mundial. Les seues dos obres més famoses, ''Guerra i pau'' i ''Ana Karenina'', estan considerades com el cim del realisme rus, junt a les obres de [[Fiódor Dostoyevski]]. Rebé múltiples nominacions per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] tots els anys de [[1902]] a [[1906]] i nominacions per al [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1901]], [[1902]] i [[1910]]; el fet de que mai ho guanyà és una gran controvèrsia del [[Premis Nobel|premi Nobel]].
Llínea 16: Llínea 5:
 
Naixcut en el sí d'una família aristocràtica russa en l'any [[1828]], és mundialment conegut per les noveles ''Guerra i pau'' ([[1869]]) i ''Anna Karenina'' ([[1877]]), a sovint citades com pinàculs de ficció realista. Primer va alcançar l'èxit lliterari en la seua joventut en la seua trilogia semiautobiogràfica, ''Infància, Adolescència i Joventut'' ([[1852]]-[[1856]]), i ''Relats de Sebastopol'' ([[1855]]), basada en les seues experiències en la [[Guerra de Crimea]]. La ficció de Tolstói inclou dotzenes de contes i vàries noveles com ''La mort d'Iván Ilich'' ([[1886]]), ''Felicitat conjugal'' ([[1859]]) i ''Hadji Murat'' ([[1912]]). També escrigué obres de teatre i numerosos ensajos filosòfics.  
 
Naixcut en el sí d'una família aristocràtica russa en l'any [[1828]], és mundialment conegut per les noveles ''Guerra i pau'' ([[1869]]) i ''Anna Karenina'' ([[1877]]), a sovint citades com pinàculs de ficció realista. Primer va alcançar l'èxit lliterari en la seua joventut en la seua trilogia semiautobiogràfica, ''Infància, Adolescència i Joventut'' ([[1852]]-[[1856]]), i ''Relats de Sebastopol'' ([[1855]]), basada en les seues experiències en la [[Guerra de Crimea]]. La ficció de Tolstói inclou dotzenes de contes i vàries noveles com ''La mort d'Iván Ilich'' ([[1886]]), ''Felicitat conjugal'' ([[1859]]) i ''Hadji Murat'' ([[1912]]). També escrigué obres de teatre i numerosos ensajos filosòfics.  
  
En la [[década de 1870]], Tolstói va experimentar una profunda crisis moral, seguida de lo que considerava un despertar espiritual igualment profunt, com es descriu en la seua obra de no ficció ''Una confessió'' ([[1882]]). La seua interpretació lliteral de les ensenyances ètiques de [[Jesús]], centrada en el [[Sermó del Mont]], el va convertir en un fervent [[Anarquisme cristià|anarquiste cristià]] i [[Pacifisme|pacifiste]]. Les seues idees sobre la «no violència activa», expressades en llibres com ''El regne de Deu està en vosatres'', varen tindre un profunt impacte en grans personages com [[Gandhi]] i [[Martin Luther King]]. Tolstói també es va convertir en un defensor dedicat del [[georgisme]], la filosofia econòmica d'[[Henry George]], que va incorporar als seus escrits, particularment en ''Resurrecció'' ([[1899]]).
+
En la década de [[1870]], Tolstói va experimentar una profunda crisis moral, seguida de lo que considerava un despertar espiritual igualment profunt, com es descriu en la seua obra de no ficció ''Una confessió'' ([[1882]]). La seua interpretació lliteral de les ensenyances ètiques de [[Jesús]], centrada en el [[Sermó del Mont]], el va convertir en un fervent [[Anarquisme cristià|anarquiste cristià]] i [[Pacifisme|pacifiste]]. Les seues idees sobre la «no violència activa», expressades en llibres com ''El regne de Deu està en vosatres'', varen tindre un profunt impacte en grans personages com [[Gandhi]] i [[Martin Luther King]]. Tolstói també es va convertir en un defensor dedicat del [[georgisme]], la filosofia econòmica d'[[Henry George]], que va incorporar als seus escrits, particularment en ''Resurrecció'' ([[1899]]).
  
 
== Enllaços externs ==   
 
== Enllaços externs ==   

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: