Edició de «Legió Estrangera»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Fanion-et-grenades.jpg|thumb|250px|Emblema de la Legió Estrangera Francesa]] | [[Image:Fanion-et-grenades.jpg|thumb|250px|Emblema de la Legió Estrangera Francesa]] | ||
− | Escomençava [[abril]] de | + | Escomençava [[abril]] de [[1831]] quan el rei [[Lluïs Felip]] firmà el decret. La fundacià de la '''Legió Estrangera''' matava dos pardals d'un tir: en ella [[França]] s'afirmava en el nort d'[[Africa]] i se treya de damunt a gran quantitat de refugiats "indesijables". Com ham, no preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa. |
− | Ingressaven | + | Ingressaven quins ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a vencer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne. |
− | Tingueren el seu batisme de foc en [[ | + | Tingueren el seu batisme de foc en [[Argelia]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despuix del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts. |
== El mit == | == El mit == | ||
− | La llegenda no tardà en créixer: | + | La llegenda no tardà en créixer: allã¡ llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor. |
− | En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la | + | En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la pelicula Beau Geste ([[1939]]). |
− | Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap | + | Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap Arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits. |
− | Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de | + | Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la maxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |