Edició de «Legió Estrangera»

[[Image:Fanion-et-grenades.jpg|thumb|250px|Emblema de la Legió Estrangera Francesa]]
Escomençava [[abril]] de l'any [[1831]] quan el rei [[Lluís Felip]] firmà el decret. La fundació de la '''Legió Estrangera''' matava dos pardals d'un tir: en ella [[França]] s'afirmava en el nort d'[[Africa]] i se treya de damunt a gran cantitat de refugiats "indesijables". No preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa.

Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne.

Tingueren el seu batisme de foc en [[Argelia]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despuix del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts.

== El mit ==

La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.

En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película ''[[Beau Geste]]'' ([[1939]]).

Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.  

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|French Foreign Legion}}

[[Categoria:Unitats militars]]