Edició de «La Valldigna»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image: Valldigna_safor.png|thumb|right|180px|La Valldigna respecte de [[La Safor]]]] |
− | [[ | + | [[Image: Localisacio_de_la_Safor_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de La Safor respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]] |
− | '''La Valldigna''', és | + | '''La Valldigna''', és un vall i una [[comarca]] geogràfica i tradicional de la [[Comunitat Valenciana]] , situada en el surest de la [[província de Valéncia]]; segons la proposta de [[comarques de la Comunitat Valenciana|Demarcacions Territorials Homologades]] de la [[Generalitat Valenciana]], La Valldigna se troba inclosa dins de l'actual comarca de [[La Safor]]. |
A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Simat de Valldigna]] i [[Tavernes de Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants. | A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Simat de Valldigna]] i [[Tavernes de Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants. | ||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanos'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall). | Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanos'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall). | ||
− | Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el [[monasteri de Santa Maria de | + | Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]]. |
==Geografia== | ==Geografia== | ||
− | Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per | + | Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]]. |
===== Pobles de La Valldigna ===== | ===== Pobles de La Valldigna ===== | ||
Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* Total densitat: 197,30 hab./km². | * Total densitat: 197,30 hab./km². | ||
− | Els municipis que se troben pròpiament en la vall | + | Els municipis que se troben pròpiament en la vall son Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada. |
− | ==El monasteri de Santa Maria de Valldigna== | + | ==El [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]]== |
− | Destaca el [[monasteri de Santa Maria de | + | Destaca el [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]] (situat en [[Simat de Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars. |
==Economia== | ==Economia== |