Edició de «La Marina Alta»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | {{ | + | {{Infotaula de comarca valenciana|de la |Marina Alta| |
− | | | + | |topònim = la Marina Alta |
− | | | + | |fotografia = Montgo.jpg |
− | | | + | |fotografia_descripció = Vista del Montgó |
− | | | + | |fotografia_mida = 270px |
− | | | + | |capital = [[Dénia]] |
− | | | + | |població = 196606 |
− | | | + | |any_cens = 2008 |
− | | | + | |coordenades = {{coor dms|38|46|23|N|0|05|01|E}} |
− | | | + | |superfície = 759,30 |
− | | | + | |predoling = [[Valencià]] |
− | | | + | |municipi_populós = [[Dénia]] (44.035 hab.) |
− | | | + | |municipi_extens = [[Benissa]] (69,70 km²) |
− | | | + | |municipi_dens = [[Calp]] (1.243,74 hab./km²) |
+ | |municipis = 33 | ||
}} | }} | ||
− | [[ | + | [[Fitxer:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] amb [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fons]] |
− | [[ | + | [[Fitxer:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]] |
− | [[ | + | [[Fitxer:Montgó.jpg|thumb|215px|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la muntanya més simbòlica]] |
− | [[ | + | [[Fitxer:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la platja de l'Arenal, [[Xàbia]]]] |
− | [[ | + | [[Fitxer:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del [[Penyal d'Ifac]]]] |
− | [[ | + | [[Fitxer:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'[[illa del Portitxol]], davant les costes de [[Xàbia]]]] |
− | [[ | + | [[Fitxer:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]] |
− | + | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], amb capital a [[Dénia]]. Limita al nord amb [[La Safor]], al nord i a l'est amb la [[Mar Mediterrània]], al sud amb [[La Marina Baixa]] i a l'oest amb el [[El Comtat]]. | |
− | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], | ||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
− | La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] | + | La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a anomenar-se la Marina Baixa. A l'actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Aquest és la denominació més típica entre els oriünds; tanmateix els més grans del nord de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". A l'actualitat la comarca inclou, a més del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]]. |
− | És una comarca | + | És una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el [[raïm (fruit)|raïm]] dominen. |
− | La comarca es | + | La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers al [[País Valencià]]. Al sud, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[ametlers]] i [[Raïm (fruit)|raïm]]. Finalment existeix una plana marjalenca a l'extrem nord, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. |
− | La Marina Alta és dominada per tres | + | La Marina Alta és dominada per tres muntanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Aquesta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, anomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una línia entre Pego a [[Xaló]]. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus on abunden pobles modests d'origen morisc en una sub-comarca anomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segària i el Montgó, mentre que al sud crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. A les [[Valls de Pego|Valls]], el conreu és d'olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm. |
− | + | A punt més septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nord del de Xàbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la meitat sud que es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sud, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la línia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant. | |
− | Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al | + | Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nord; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com féu el Girona l’[[riuada d'octubre del 2007 al País Valencià|octubre del 2007]]. |
==Demografia== | ==Demografia== | ||
Llínea 76: | Llínea 76: | ||
==Climatologia== | ==Climatologia== | ||
− | La comarca és de climatologia | + | La comarca és de climatologia mediterrània on abunda el sol però en ser una comarca marítima, i una que se situa al nexe de la [[mar catalana]] amb la [[mar mediterrània]], pot patir tempestades fortes durat l'estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona més plujosa del País Valencià se situa a l'extrem nord de la comarca, a la desembocadura del [[riu Molinell]], entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior. La proximitat amb les [[Illes Pitiüses]] i la seua posició al final del [[golf de València]], envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. La saviesa popular confia que passat el pas de muntanya anomenat el [[Mascarat]] (que marca la frontera comarcal meridional), ix el sol, mentre que si hom passa pel Molinell, a sovint pot trobar-se amb una pluja local forta. Una altra dita destaca que a Dénia, plou molt per damunt de la mitjana, i és fàcil observar la retenció dels núvols al voltant del Montgó i la costa adjacent, que descarreguen damunt de la capital amb certa força donant fe a la tradició d'inundacions que té. |
==Transport== | ==Transport== | ||
− | El transport de la comarca s'orienta del | + | El transport de la comarca s'orienta del nord al sud i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se amb [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes amb [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] segueix l'autopista en direcció nord – sud, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un nou desviament per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca amb [[Alcoi]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]]. |
− | Només Dénia i Calp | + | Només Dénia i Calp disposen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandía recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquests autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp amb [[Gandia]], Benidorm, Alacant i [[València]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'aquest nucli i serveix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una línia Dénia – Gandia. A més a més, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. |
− | A grans trets, els pobles del | + | A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a València, mentre que els pobles del sud a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre tots dos és a El Verger, a 91 quilòmetres. En ambdós casos el transport privat guanya ampliament al públic en número de passatgers. |
==Economia== | ==Economia== | ||
− | L'economia de la comarca ha | + | L'economia de la comarca ha sigut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part del [[País Valencià]], també hi eren importants. A l'actualitat, les indústries de la construcció, instal·lació i manteniment hi tenen gran importància. El sector dels serveis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels seixanta a la costa marinesa. |
==Llengua== | ==Llengua== | ||
− | La llengua nativa i predominant | + | La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[català]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant (País Valencià) ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfet no existeix, ans s'empra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es prefereix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; tanmateix, alguns pocs verbs mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". A l'interior de la comarca, els pobles d'històric repoblament mallorquí conserven trets d'aquest dialecte a més d'un tret específic: les "x" passen a ser "tx" on a la resta del valencià es pronucien "x", com en les paraules "txitxanta" [seixanta] o "aitxò" [això]<ref name=llengua/>. El [[català salat|salat]] s'hi ha perdut quasi totalment i es conserva només a la veïna població de [[Tàrbena]] (Marina Baixa), i a la comarca pròpiament parlant, en la [[tautologia|frase tautològica]] "sa mare d'ella" [sa mare], i en alguns topònims locals, com la serra de ses Cordelleres ([[Benigembla]])<ref name=llengua/>. A Dénia i Xàbia es diu "aquí" on els altres pobles prefereixen l'estàndard valencià "ací"<ref name=llengua/>. Per altra banda les "e" i "o" obertes abunden, fins i tot on l'ús general és tancat: "Al Verger" [El Verger], "ham astat" [hem estat], "aubert" [obert], "anjorn" [enjorn] "Undara" [Ondara]<ref name=llengua/>. Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], hi han perviscut en molts casos, però generalment s'empra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. Una altra cosa que ocorre arreu del domini lingüístic és la vacil·lació entre els prefixos [a] i [es] en molts verbs, com ara ''esronsar'' [arronsar]<ref name=llengua/>. A més a més, aquesta [a] apareix en un ample ventall d'expressions, com a mena de crossa idiomàtica, com ara: "''a'' n'hi ha dos" o "''a'' t'ho dic", que mentre en el segon exemple sembla provenir de [ja] o [ara], en el primer no té cap funció adverbial. També sofreixen prefixos alguns adverbis, com "endespués" [després]. Altres expressions són mutacions radicals: "encamant" [en acabant], "no s'hi vàlid" [no s'hi val]. El català de la Marina Alta també posseeix un ric lèxic propi, típic d'una comarca històricament aïllada de les ciutats i amb una població estàtica: fesols de careta, cadufo, [[dragó|andragó]], [[bollet]], [[espencat]], [[mullador]], [[casup]], [[riurau]], [[naia]], [[bancal]], marge o giró. Alguns paraules demostren la influència de l'emigració històrica a la colònia francesa d'Algèria: carrota [carlota], betrava, secatons, ferma [granja], xicolate [xocolate], retreta [la pensió dels jubilats], valable [vàlid] o velloseta<ref name=llengua/>. |
− | + | En addició hi ha creixents comunitats de castellanoparlants, anglòfons, germanòfons i francòfons gràcies, sobretot, al [[turisme residencial]]. A tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de coneixement del català ha decaigut en els darrers quinze anys. Tanmateix, el coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees. | |
− | |||
− | |||
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
− | [[ | + | [[Fitxer:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]] |
{{principal|Cuina de la Marina Alta}} | {{principal|Cuina de la Marina Alta}} | ||
− | Alguns plats típics de la gastronomia d' | + | Alguns plats típics de la gastronomia d'aquesta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els [[bunyol (gastronomia)|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] amb ceba, les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'all i julivert, [[olla|putxero]] amb [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] amb fesols i penques, [[arròs amb crosta]] (Marjal de Pego), [[paella]] amb gamba o mandonguilla, [[pa amb tomàquet]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i cafè-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] conreada a la ribera del Gorgos. |
− | [[ | + | [[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]] |
==Arquitectura== | ==Arquitectura== | ||
{{principal|Arquitectura de la Marina}} | {{principal|Arquitectura de la Marina}} | ||
− | La Marina té dos estils propis de construcció. | + | La Marina té dos estils propis de construcció. Ambdós empren tradicionalment pedra lluïda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l'altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd. |
− | La Marina Alta | + | La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable |
− | ==Llocs d' | + | ==Llocs d'interès== |
*El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]]. | *El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]]. | ||
− | *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al | + | *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nord, i els [[molins de Xàbia]] al sud. |
*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]]. | *[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]]. | ||
− | *[[ | + | *[[Penyal d'Ifac]] a Calp. |
− | *Pas del [[Mascarat]] | + | *Pas del [[Mascarat]] a Altea. |
− | *Vila vella de Xàbia: l' | + | *Vila vella de Xàbia: l'església-fortalesa i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]]. |
− | *[[Els | + | *[[Els Pòrxens]] de Pedreguer. |
− | *La torre | + | *La torre medieval dels Medinaceli al [[El Verger|Verger]]. |
− | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i | + | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i església de la puríssima xiqueta, anomenada ''Catedral de la Marina''. |
− | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus | + | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus medievals, llotja gòtica i l'església. |
− | *Plaça de bous, vila vella i l' | + | *Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’[[Ondara]]. |
− | *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l' | + | *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta. |
==Referències== | ==Referències== | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
− | == | + | {{Commons}} |
+ | |||
+ | Material adaptat de la Viquipedia en Català. | ||
+ | |||
+ | == Vegeu també == | ||
* [[Les Valls de Pego]] | * [[Les Valls de Pego]] | ||
* [[El Marquesat de Dénia]] | * [[El Marquesat de Dénia]] | ||
* [[Riberer]] | * [[Riberer]] | ||
* [[Peus negres]] | * [[Peus negres]] | ||
− | * [[Germanies]] | + | * [[les Germanies]] |
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | * [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta] | ||
− | + | {{Comarques valencianes}} | |
− | |||
− | |||
− | + | [[Categoria:Marina Alta| ]] | |
− | + | ||
+ | [[an:Marina Alta]] | ||
+ | [[de:Marina Alta]] | ||
+ | [[en:Marina Alta]] | ||
+ | [[es:Marina Alta]] | ||
+ | [[fr:Marina Alta]] | ||
+ | [[gl:Marina Alta]] | ||
+ | [[it:Marina Alta]] | ||
+ | [[oc:Marina Alta]] | ||
+ | [[ru:Марина-Альта]] | ||
+ | [[vi:Marina Alta]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | ||
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
− | |||
− |