Edició de «La Font de la Figuera»

[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La font de la Figuera]]

'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.025 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]).

== Geografia ==
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem suroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]). 

El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.

Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).

En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]]. 

La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
[[Énguera]], [[Fontanars]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].

== Comunicacions ==
S'accedix ad esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.

Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].

També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

== Història ==
[[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]]
Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.

La cultura [[Iber|ibèrica]] està representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de verniç negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.

Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].

== Demografia ==
La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució  de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-

! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]

|-
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571

|-
! !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] 
|-
| Población|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|   2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038
|}

== Economia ==
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ganaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.

Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya.

== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. 
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. 
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. 
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.

== Festes locals ==
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. 

*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.

*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bàrbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
  | Alcalde_1 = n/d 
  | Partit_1 = n/d
  | Alcalde_2 = n/d
  | Partit_2 = n/d
  | Alcalde_3 = n/d
  | Partit_3 = n/d
  | Alcalde_4 = n/d
  | Partit_4 = n/d
  | Alcalde_5 = n/d
  | Partit_5 = n/d
  | Alcalde_6 = n/d
  | Partit_6 = n/d
  | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
  | Partit_7 = [[PPCV]]
  | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
  | Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|La Font de la Figuera}}
*[https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

{{Municipis de La Costera}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La Font de la Figuera]]
+[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La font de la Figuera]]
-'''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].
+'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.025 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]).
 == Geografia ==
@@ Llínea 25: / Llínea 26: @@
 == Història ==
+[[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]]
 Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.
@@ Llínea 31: / Llínea 33: @@
 Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
-L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]].
+L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
-En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]].
-A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
-== Administració ==
-{{Alcaldes_Espanya
-  | Alcalde_1 = Manuel Palau Soriano
-  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_2 = Manuel Palau Soriano
-  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_3 = Manuel Palau Soriano
-  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_4 = Manuel Palau Soriano
-  | Partit_4 = Independent
-  | Alcalde_5 = María José Penadés
-  | Partit_5 = [[PPCV]]
-  | Alcalde_6 = Santiago Micó Rivera
-  | Partit_6 = [[UV]]
-  | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
-  | Partit_7 = [[PPCV]]
-  | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
-  | Partit_8 = [[PPCV]]
-  | Alcalde_9 = Vicente Belda Cantavella
-  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_10 = Vicent Muñoz Jordà
-  | Partit_10 = [[Compromís]]
-  | Alcalde_11 = Vicent Muñoz Jordà
-  | Partit_11 = [[Compromís]]
-  | Alcalde_12 = Elio Cabanes Sanchis
-  | Partit_12 = [[PPCV]]
-}}
 == Demografia ==
-La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).
+La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
-<center>
 {| align="center" {{tablabonita}}
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució  de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 |-
-! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
+! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
 |-
-| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|   2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038||align=center| 2.024
+| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571
+|-
+! !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]]
+|-
+| Población|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|   2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038
 |}
-</center>
 == Economia ==
-La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalices]].
+La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ganaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
-Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]].
-L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.
-El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.
-La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus.
-L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica.
+Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya.
 == Monuments ==
-* '''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
+*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
-* '''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
+*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
-* '''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
+*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
-* '''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
+*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
-* '''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
+*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
-* '''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
+*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
-* '''[[Museu Històric-Etnològic (La Font de la Figuera)|Museu Històric-Etnològic]]'''
-== Festes ==
+== Festes locals ==
-* '''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
+*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
-* '''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
+*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
-* '''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
+*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bàrbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
-== Vore també ==
+== Política ==
-* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+{{Alcaldes_Espanya
+  | Alcalde_1 = n/d
+  | Partit_1 = n/d
+  | Alcalde_2 = n/d
+  | Partit_2 = n/d
+  | Alcalde_3 = n/d
+  | Partit_3 = n/d
+  | Alcalde_4 = n/d
+  | Partit_4 = n/d
+  | Alcalde_5 = n/d
+  | Partit_5 = n/d
+  | Alcalde_6 = n/d
+  | Partit_6 = n/d
+  | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
+  | Partit_7 = [[PPCV]]
+  | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
+  | Partit_8 = [[PPCV]]
+}}
 == Referències ==
-{{listaref}}
+{{Reflist}}
-* [https://www.lafontdelafiguera.es/ Ajuntament de La Font de la Figuera]
-* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
-* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Figuera INE. Població de La Font de la Figuera]
-* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
-== Bibliografia ==
-* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
-* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
-* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
-* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
-* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
-* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 == Enllaços externs ==
 {{commonscat|La Font de la Figuera}}
+*[https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 {{Municipis de La Costera}}