Edició de «La Font de la Figuera»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur-oest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). | |
− | '''La Font de la Figuera''' | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem | + | Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]). |
− | El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant- | + | El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal. |
− | Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya | + | Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica). |
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]]. | En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]]. | ||
Llínea 18: | Llínea 17: | ||
== Comunicacions == | == Comunicacions == | ||
− | S'accedix | + | S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344. |
− | Molts camions i | + | Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]]. |
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]). | També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]). | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Els | + | [[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]] |
+ | Els restos més antics de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''. | ||
− | La cultura [[Iber|ibèrica]] | + | La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''. |
− | Hi ha abundants | + | Hi ha abundants restos de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí. |
− | L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i | + | L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]]. |
− | |||
− | En [[1348]], | ||
− | |||
− | A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]]. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | La Font de la Figuera conta en 2. | + | La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). |
− | + | {| {{tablabonita}} | |
− | + | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | |
− | {| | ||
− | !bgcolor= | ||
|- | |- | ||
− | + | ! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] | |
− | ! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] | ||
− | |||
|- | |- | ||
− | | Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237 | + | | Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237 |
− | |||
|} | |} | ||
− | |||
== Economia == | == Economia == | ||
− | La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[ | + | La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina. |
− | Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot | + | Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Monuments == | == Monuments == | ||
− | * '''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]]. | + | *'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]]. |
− | * '''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. | + | *'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. |
− | * '''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. | + | *'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. |
− | * '''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''. | + | *'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''. |
− | * '''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. | + | *'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. |
− | * '''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us. | + | *'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us. |
− | |||
− | == Festes == | + | == Festes locals == |
− | * '''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. | + | *'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. |
− | * '''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre | + | *'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets. |
− | * '''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre. | + | *'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre. |
− | == | + | == Política == |
− | + | {{Alcaldes_Espanya | |
− | + | | Alcalde_1 = n/d | |
− | == | + | | Partit_1 = n/d |
− | + | | Alcalde_2 = n/d | |
− | + | | Partit_2 = n/d | |
− | + | | Alcalde_3 = n/d | |
− | + | | Partit_3 = n/d | |
− | + | | Alcalde_4 = n/d | |
− | + | | Partit_4 = n/d | |
− | + | | Alcalde_5 = n/d | |
+ | | Partit_5 = n/d | ||
+ | | Alcalde_6 = n/d | ||
+ | | Partit_6 = n/d | ||
+ | | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera | ||
+ | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera | ||
+ | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
+ | }} | ||
− | == | + | == Notes == |
− | + | {{Reflist}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | |
+ | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
{{Municipis de La Costera}} | {{Municipis de La Costera}} |