Edició de «L»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''. | La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''. | ||
== Història == | == Història == | ||
Llínea 24: | Llínea 23: | ||
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. | En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. | ||
− | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref> | + | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
Llínea 61: | Llínea 60: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |