Edició de «L'Olleria»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
− | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png| | + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]] |
− | |image_província = [[ | + | |image_província = [[Image:Mapa-22.jpg|105px]] |
− | |nom = | + | |nom = L'Olleria |
− | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[Image:EscutOlleria.jpg|100px]] |
− | |país = | + | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 31'75 km² | |superfície = 31'75 km² | ||
|altitut =425 msnm | |altitut =425 msnm | ||
− | |població = | + | |població = 8630 hab. |
− | |densitat = | + | |densitat = 261,01 hab./km² |
|gentilici = ollerià/na | |gentilici = ollerià/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46850 | |còdic_postal = 46850 | ||
− | |festes = 1er | + | |festes = 1er cap de semana de setembre. |
− | |alcalde = | + | |alcalde = Julià Engo i Fresneda (Compromís) |
− | | | + | |uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
− | ''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un | + | |
+ | ''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | ||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
− | Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats " | + | Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu es suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Claria]], que constituïx el llimit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El casc urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme. |
− | Des de [[ | + | Des de [[Valencia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640. |
===Localitats llimítrofs=== | ===Localitats llimítrofs=== | ||
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats: | El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats: | ||
[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | ||
− | |||
==Història== | ==Història== | ||
===Prehistòria=== | ===Prehistòria=== | ||
− | En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des | + | En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsigle XIX per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze. |
===Edat Antiga=== | ===Edat Antiga=== | ||
− | En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l' | + | En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda. |
===Edat Mija=== | ===Edat Mija=== | ||
− | [[ | + | [[Image:OlleriaXVIII.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVIII]] |
− | L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants | + | L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya." |
− | + | Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En 1522, la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola. | |
==Administració== | ==Administració== | ||
Llínea 70: | Llínea 70: | ||
| Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda | | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda | ||
| Partit_10 = [[Compromís]] | | Partit_10 = [[Compromís]] | ||
− | + | ||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
− | == Demografia == | + | ==Demografia== |
− | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | |
− | + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |
− | {| align="center" | + | |
− | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] | |
|- | |- | ||
− | + | | align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 | |
− | |||
− | | align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 | ||
|} | |} | ||
− | |||
==Economia== | ==Economia== | ||
− | Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se | + | Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors. |
− | Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en | + | Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en 2007 ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre. |
==Monuments== | ==Monuments== | ||
Llínea 100: | Llínea 94: | ||
*'''Ermita del Crist de la Palma.''' | *'''Ermita del Crist de la Palma.''' | ||
*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal. | *'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal. | ||
− | *'''Castellet del Porquet''', poblat | + | *'''Castellet del Porquet''', poblat Neolitic fortificat en muralla. |
− | *'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en | + | *'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.) |
− | *'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta | + | *'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc. |
− | *'''Convent de Capuchins''', fundat en | + | *'''Convent de Capuchins''', fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa. |
− | *'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en | + | *'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en 1611. Conserva restants de muralla. |
− | *'''Convent dels Dominics''', fundat | + | *'''Convent dels Dominics''', fundat el 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia. |
− | *'''Hospital de San Juan Bautista''', del | + | *'''Hospital de San Juan Bautista''', del sigle XIX, en capella neogótica i claustres. |
*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia. | *'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia. | ||
− | *[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el | + | *[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII. |
*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval. | *'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval. | ||
− | *'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del | + | *'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic. |
− | *'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''. Restaurat en el | ||
*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic. | *'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic. | ||
− | [[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb| | + | [[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb|200 px|Casa Santonja]] |
*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies. | *[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies. | ||
*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme. | *'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme. | ||
==Festes locals== | ==Festes locals== | ||
− | [[ | + | [[Image:FilaValenciansOlleria.jpg|thumb|270px|Fila Valencians, Entrà de Moros i Cristians de l'Olleria]] |
− | *''' | + | *'''Sant Antoni Abat''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer. |
− | *''' | + | *'''Carnestoltes''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn. |
− | *''' | + | *'''Semana Santa''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos. |
− | *'''Festes Patronals''' i de ''' | + | *'''Festes Patronals''' i de '''Moros i Cristians''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional. |
*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII. | *'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII. | ||
*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població. | *'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població. | ||
Llínea 130: | Llínea 123: | ||
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
− | *''' | + | *'''Arròs al forn''', lo que es coneix com "La Cassola". |
*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any. | *'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any. | ||
*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa". | *'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa". | ||
Llínea 137: | Llínea 130: | ||
*'''Embutits''' tradicionals de porc. | *'''Embutits''' tradicionals de porc. | ||
− | == | + | ==Enllaços externs== |
− | + | [http://www.ajuntamentdelolleria.org/ Ajuntament de l'Olleria] | |
− | + | [http://www.turismelolleria.es/ Turisme l'Olleria] | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Municipis de la Vall d'Albaida}} | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} | ||
− | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |