Edició de «Karmele Rotaetxe Amusategi»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Miren Karmele Rotaetxe Amusategi''', més coneguda per '''Karmele Rotaetxe''' ([[Bilbao]], [[17 de giner]] de [[1932]] - † [[2 de maig]] de [[2013]]) fon una llingüista vasca i professora de llingüística general. | '''Miren Karmele Rotaetxe Amusategi''', més coneguda per '''Karmele Rotaetxe''' ([[Bilbao]], [[17 de giner]] de [[1932]] - † [[2 de maig]] de [[2013]]) fon una llingüista vasca i professora de llingüística general. | ||
− | Karmele estudià en l'[[Universitat de Deusto]] i en l'[[Universitat del País Vasc]] (UPV-EHU). Sent professora de [[francés]], estudià la [[llengua vasca]] durant l'época de [[Franco]]. Dedicà el seu treball a l'estudi de la morfologia i la sintaxis vasques, i a analisar la situació de les llengües europees. La seua tesis "Estudi estructural del vasc en Ondarroa" fon dirigida per [[Koldo Mitxelena]]. Fon membre de la ''Euskaltzaindia'', la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] des de | + | Karmele estudià en l'[[Universitat de Deusto]] i en l'[[Universitat del País Vasc]] (UPV-EHU). Sent professora de [[francés]], estudià la [[llengua vasca]] durant l'época de [[Franco]]. Dedicà el seu treball a l'estudi de la morfologia i la sintaxis vasques, i a analisar la situació de les llengües europees. La seua tesis "Estudi estructural del vasc en Ondarroa" fon dirigida per [[Koldo Mitxelena]]. Fon membre de la ''Euskaltzaindia'', la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] des de [[1979]] i membre d'honor des del [[24 de novembre]] de [[2004]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] la seua família tingué que exiliar-se perque el seu pare, del Govern vasc, fon condenat a mort. Aixina va passar una gran part de l'infància i la joventut en la ciutat francesa de [[Bordeus]]. | Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] la seua família tingué que exiliar-se perque el seu pare, del Govern vasc, fon condenat a mort. Aixina va passar una gran part de l'infància i la joventut en la ciutat francesa de [[Bordeus]]. | ||
− | Els estudis universitaris els va fer en [[Espanya]], en [[1967]] es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'[[Universitat de Salamanca]] en l'any [[1977]]. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'[[Universitat de Bilbao]], a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En [[1978]] es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de [[Vitòria]], i en [[1986]] obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de | + | Els estudis universitaris els va fer en [[Espanya]], en [[1967]] es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'[[Universitat de Salamanca]] en l'any [[1977]]. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'[[Universitat de Bilbao]], a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En [[1978]] es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de [[Vitòria]], i en [[1986]] obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de [[1992]]. |
Començà a escriure artículs en vasc en les publicacions ''Anaitasuna'' i ''Zeruko Argia'', i més tart en revistes especialisades en llingüística vasca, sempre sobre esta llengua. Dirigí diverses tesis de llicenciatura sobre Llingüística Romànica, Filologia Francesa i Filologia Hispànica, i va colaborar en la preparació del ''Libro Blanco del Euskera''. | Començà a escriure artículs en vasc en les publicacions ''Anaitasuna'' i ''Zeruko Argia'', i més tart en revistes especialisades en llingüística vasca, sempre sobre esta llengua. Dirigí diverses tesis de llicenciatura sobre Llingüística Romànica, Filologia Francesa i Filologia Hispànica, i va colaborar en la preparació del ''Libro Blanco del Euskera''. |