Edició de «Julián Marías»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolit]], [[17 de juny]] de [[1914]] | + | '''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolit]], [[17 de juny]] de [[1914]] – [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en l'any [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit). |
Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en vàries universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el món intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]]. | Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en vàries universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el món intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
+ | Naixque en Valladolid el 17 de juny de 1914. En [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudià en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros. | ||
− | + | En gran mirament cursà entre els anys [[1931]] a [[1936]] (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Química, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que despuix sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona. | |
− | |||
− | En gran mirament cursà entre els anys [[1931]] | ||
Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset. | Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset. | ||
Llínea 28: | Llínea 27: | ||
En l'any [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega. | En l'any [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega. | ||
− | + | A este llibre li seguiran mes de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademés, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits. | |
En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despuix, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc. | En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despuix, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc. | ||
Llínea 34: | Llínea 33: | ||
Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol [[Francisco Soler Grima]] (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre ''Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre'', Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965. | Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol [[Francisco Soler Grima]] (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre ''Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre'', Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965. | ||
− | + | Catolic practicant, Marías participà en les sessions del [[Concili Vatica II]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | Des de l'any [[1964]] fon membre de la [[Real Academia Espanyola de la Llengua]], ocupant el sillo «S». També fon [[Agrupación Independiente|senador por designación real]] entre ls anys [[1977]] i [[1979]]. En [[1982]] passà a formar part del Consell Internacional Pontifici per a la Cultura, creat per Joan Pau II. En [[1996]] rebe el [[Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats]], junt al periodiste i historiador italia [[Indro Montanelli]], i en 2002 el XVI [[Premio Internacional Menéndez Pelayo]], aixina com el Premi Cristóbal Gabarrón de Pensamiento y Humanidades. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Cites == | == Cites == | ||
Llínea 114: | Llínea 47: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
− | |||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
− | |||
[[Categoria:Filosofia]] | [[Categoria:Filosofia]] | ||
− |