Edició de «Julià San Valero»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]]-[[1998]]). Historiador, antropòlec i arqueòlec [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - | ||
== Estudis == | == Estudis == | ||
− | Estudià el Bachiller en l'Institut [[Lluís Vives]]. En l'any [[1934]] estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i també Filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També va obtindre un premi extraordinari de final de Carrera. | + | Estudià el Bachiller en l'Institut [[Lluís Vives]]. En l'any [[1934]] estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]]i també Filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També va obtindre un premi extraordinari de final de Carrera. |
Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt. | Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt. | ||
− | Vinculat des de | + | Vinculat des de [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en [[1947]]. |
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
Llínea 26: | Llínea 15: | ||
En l'any [[1942]] va començar les excavacions arqueològiques en [[Madrit]] investigant junt a l'equip del catedràtic Martínez Santa Olalla. | En l'any [[1942]] va començar les excavacions arqueològiques en [[Madrit]] investigant junt a l'equip del catedràtic Martínez Santa Olalla. | ||
− | En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la facultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d' | + | En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la facultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d'on va ser decà des de [[1968]] fins a [[1972]]. |
− | Fon director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució [[Alfons el Magnànim | + | Fon director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució [[Alfons el Magnànim]]. Membre de la [[Hispanic Society]] de [[Nova York]] i del ''Deutsches Archaeologiches Institut'' d'[[Alemanya]] i de la ''Prehistoric Society'' de [[Londres]]. |
En l'any [[1950]] va conseguir traslladar-se a l'Universitat de Valéncia a on va ser catedràtic d'Història Antiga en la Facultat de Filosofia i Lletres de la que fon decà. Fon 38 anys catedràtic de Prehistòria en l'Universitat de Valéncia i director d'excavacions. | En l'any [[1950]] va conseguir traslladar-se a l'Universitat de Valéncia a on va ser catedràtic d'Història Antiga en la Facultat de Filosofia i Lletres de la que fon decà. Fon 38 anys catedràtic de Prehistòria en l'Universitat de Valéncia i director d'excavacions. | ||
Llínea 40: | Llínea 29: | ||
Les primeres excavacions portades a terme en Mont Bernorio varen ser fetes per Romualdo Moro en [[1890]] per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys [[1943]]-[[1944]] de nou són estudiades les excavacions en incloure-les en el Pla Nacional d'Excavacions Arqueològiques, sent per últim en l'any [[1959]], entre els mesos de [[juliol]] i [[agost]], realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero. Totes les troballes es depositàren en el Museu Provincial d'Arqueologia de la capital de [[Paléncia]]. | Les primeres excavacions portades a terme en Mont Bernorio varen ser fetes per Romualdo Moro en [[1890]] per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys [[1943]]-[[1944]] de nou són estudiades les excavacions en incloure-les en el Pla Nacional d'Excavacions Arqueològiques, sent per últim en l'any [[1959]], entre els mesos de [[juliol]] i [[agost]], realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero. Totes les troballes es depositàren en el Museu Provincial d'Arqueologia de la capital de [[Paléncia]]. | ||
− | En | + | En [[1961]] va ser catedràtic de filosofia en l'Universitat espanyola, en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antiga i mija i d'Història general de la cultura. |
Julià San Valero va ser un dels primers introductors dels estudis d'antropologia cultural en l'Universitat espanyola, i està considerat com el fundador de la moderna escola d'estudis etnològics i antropològics de la regió valenciana. | Julià San Valero va ser un dels primers introductors dels estudis d'antropologia cultural en l'Universitat espanyola, i està considerat com el fundador de la moderna escola d'estudis etnològics i antropològics de la regió valenciana. | ||
Llínea 54: | Llínea 43: | ||
== Activitat sindical == | == Activitat sindical == | ||
− | Durant la seua etapa universitària va ser sindicaliste universitari d'esquerres durant la [[Segona República]]. Un sindicat vinculat al Partit Socialiste (PSOE). San Valero, es va trobar en la situació de tindre que abandonar el sindicat per la tendència pancatalanista dels recent incorporats al [[PSPV]]. Els pocs valencianistes de la direcció del PSOE com [[ | + | Durant la seua etapa universitària va ser sindicaliste universitari d'esquerres durant la [[Segona República]]. Un sindicat vinculat al Partit Socialiste (PSOE). San Valero, es va trobar en la situació de tindre que abandonar el sindicat per la tendència pancatalanista dels recent incorporats al [[PSPV]]. Els pocs valencianistes de la direcció del PSOE com [[Fernando Millán]] i [[Manuel del Hierro]] es vorien obligats a abandonar-lo. Se donava la circumstància que el PSOE tenia els vots en sa gran majoria dels immigrants castellaparlants i el PSPV oferia una política pancatalanista i "normalisadora". |
L'esquerra es va adscriure al [[pancatalanisme]] formant un binomi esquerra-pancatalanisme, deixant al valencianisme cap al centre o dreta. | L'esquerra es va adscriure al [[pancatalanisme]] formant un binomi esquerra-pancatalanisme, deixant al valencianisme cap al centre o dreta. | ||
Llínea 61: | Llínea 50: | ||
== Cultura valenciana == | == Cultura valenciana == | ||
− | Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[ | + | |
+ | Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1973]]. | ||
En l'any [[1974]] va ser el mantenedor dels XI [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]], en l'edició dels quals va ser la seua reina, Teresa Costa Belenguer. També fon mantenedor dels [[Jocs Florals]] de l'any [[1983]] quan es celebrava l'acte del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el saló columnari de la [[Llonja de Valéncia]], el [[9 d'octubre]] de [[1983]]. Va pronunciar un discurs que ha quedat en el recort de molts valencians, prenent una postura clara davant les amenaces reals de la permanència cultural valenciana. | En l'any [[1974]] va ser el mantenedor dels XI [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]], en l'edició dels quals va ser la seua reina, Teresa Costa Belenguer. També fon mantenedor dels [[Jocs Florals]] de l'any [[1983]] quan es celebrava l'acte del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el saló columnari de la [[Llonja de Valéncia]], el [[9 d'octubre]] de [[1983]]. Va pronunciar un discurs que ha quedat en el recort de molts valencians, prenent una postura clara davant les amenaces reals de la permanència cultural valenciana. | ||
Llínea 71: | Llínea 61: | ||
"els pioners aragonesos i catalans del mentat repoblament doscentiste no passaven de ser una minoria molt menuda" | "els pioners aragonesos i catalans del mentat repoblament doscentiste no passaven de ser una minoria molt menuda" | ||
− | Coincidint en atres historiadors i investigadors del Regne cristià de Valéncia com [[Antonio Ubieto]] o [[ | + | Coincidint en atres historiadors i investigadors del Regne cristià de Valéncia com [[Antonio Ubieto]] o [[Huici Miranda]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Estatut d'Autonomia == | == Estatut d'Autonomia == | ||
− | Julià San Valero va intervindre en les gestions que es feren quan es tramitava l'[[Estatut d' | + | Julià San Valero va intervindre en les gestions que es feren quan es tramitava l'[[Estatut d'autonomia valencià]]. |
Vicent X. Navarro i Pastor ho va explicar: | Vicent X. Navarro i Pastor ho va explicar: | ||
− | + | “Uns dies abans de celebrar-se el debat de l’Estatut del Regne de Valéncia en el Congrés dels Diputats, un grup d’intelectuals valencians acodiren a Madrid a visitar al President del Govern Calvo Sotelo i entregar-li un manifest on li expressaren el problemes que estava patint Valéncia per a obtindre el seu estatut i el menyspreu que sofria. Visitaren al president del Govern, en nom d'atres molts intelectuals, que no pogueren estar presents en la reunió, Julià San Valero, portantveu del grup como a catedràtic mes antic dels presents i director-decà de l'Acadèmia de Cultura Valenciana; Joaquím Rodrigo, Eduart Primo Yúfera, Enríc Garcia Asensio, Adrià Espí Valdés, Miquel Adlert, Aureli Guaita, Joan Ferrando Badia, Carme Llorca, Josep Boronat Gisbert, Josep Lluís Manglano, Joan Bosch Marín, Xavier Casp (president de Lo Rat Penat), Gustau Villapalos, Vicent Giner Boira; excusaren sa presència López Ibor, Santiago Grisolia, Simó Santonja, Antolí Candela i Antonio Ubieto." | |
− | El manifest | + | El manifest va ser llegit i entregat a [[Leopoldo Calvo Sotelo]]: “Una autonomia profunda i sincera, en els màxims sostres d'autogovern que la Constitució permet, basada en enfortir les traces de la pròpia personalitat i identitat valencianes, ancorada en la seua història, en la seua cultura, en la seua llengua pròpia i diferenciada, unit tot això en el profunt respecte en l'eixercici de les competències a totes i cadascuna de les províncies que integren l'històric Regne de Valéncia constituirà un factor d'estabilitat profunda i d'enfortiment de la democràcia.” |
− | + | El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de Madrit i també en la valenciana. | |
− | |||
− | El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de | ||
== La seua biblioteca == | == La seua biblioteca == | ||
− | La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any [[2007]], pels seus hereus, a la [[Generalitat Valenciana]]. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el [[sigle XX]], dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, | + | La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any [[2007]], pels seus hereus, a la [[Generalitat Valenciana]]. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el [[sigle XX]], dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, historia de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del plano de la ciutat de Valéncia feta pel [[Pare Tosca]] i una còpia del bust de la [[Dama d'Elig]]. |
== Cites == | == Cites == | ||
− | |||
Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes: | Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes: | ||
− | + | ''La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.'' | |
− | + | ''Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perque si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, valencians.'' | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | * [[ | + | * "Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio" (Palencia, [[1943]]) (Estudi) |
+ | * "El tesoro preimperial de Drieves" ([[1945]]) | ||
+ | * "El Neolítico español y sus relaciones" ([[1946]]) | ||
+ | * "El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas" ([[1954]]) | ||
+ | * "El Neolítico Hispánico" (1954) | ||
+ | * "El Neolítico de Europa Occidental" ([[1956]]) | ||
+ | * "Perspectiva actual de la historia primitiva de España" ([[1957]]) | ||
+ | * "Arte rupestre del Levante español" ([[1962]]) | ||
+ | * "El campesino valenciano y su obra" (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, [[1964]]) | ||
+ | * "Historia de la cultura" ([[1969]]) | ||
+ | * "Apuntes de historia de la cultura" ([[1970]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez. | ||
+ | * "Los hallazgos antiguos del Neolítico de Gibraltar" ([[1975]]) | ||
+ | * "Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia" ([[1977]]) | ||
+ | * "La Cova Fosca" ([[Ares del Maestrat]], [[Castelló]]) | ||
+ | * "El neolítico valenciano" (1977) en colaboració de [[José Aparicio Pérez]]. | ||
+ | * "Poble, Cultura i Llengua" (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos. | ||
+ | * "Guía para el estudio de la cultura popular" ([[1980]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez. | ||
+ | * "El Poble del Regne de Valéncia" [[Del Senia al Segura]] (1988) | ||
+ | * "Folclore, etnografía y etnología en Valencia" ([[1992]]) Dins de l'obra colectiva "Historia de la Antropología Española". | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | * [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/san_valero_aparici-c.htm | + | * [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/san_valero_aparici-c.htm] |
− | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070726/cultura/julian-valero-victima-coherencia_20070726.html | + | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070726/cultura/julian-valero-victima-coherencia_20070726.html] |
− | * [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=san-valero-aparisi-julian | + | * [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=san-valero-aparisi-julian] |
− | |||
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Acadèmics RACV]] | [[Categoria:Acadèmics RACV]] | ||
− |