Edició de «Juan Marsé»

{{Biografia|
| nom = Juan Marsé Carbó
| image = [[Archiu:Juan Marse 1 (cropped).jpg|250px]]
| peu = Juan Marsé en l'any [[1991]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escritor.
| data_naix = [[8 de giner]] de [[1933]]  
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[18 de juliol]] de [[2020]] 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] 
}}
'''Juan Marsé Carbó''' ([[Barcelona]], [[8 de giner]] de [[1933]] - † Barcelona, [[18 de juliol]] de [[2020]]) fon un escritor i [[noveliste]] [[Espanya|espanyol]] de la nomenada [[Generació del 50 (Espanya)|generació del 50]], concretament de la denominada Escola de Barcelona, corrent que involucrava als seus amics [[Jaime Gil de Biedma]], [[Carlos Barral]], [[Juan García Hortelano]], [[Manuel Vázquez Montalbán]], [[Juan Goytisolo]], [[Terenci Moix]] i [[Eduardo Mendoza]]. 

Va rebre el [[Premis Miguel de Cervantes|Premi Cervantes]] en l'any [[2008]].

== Biografia ==

Juan Marsé naixqué el 8 de giner de l'any 1933 en la ciutat de Barcelona en el nom de '''Juan Faneca Roca''', fill de Juan Faneca, un taxiste i de Rosa Roca, la qual va fallir en el part, despuix fon adoptat pel matrimoni format per Pep Marsé i Berta Carbó, d'els qui va prendre els seus llinages, passant-se a nomenar '''Juan Marsé Carbó'''. 

Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]].

Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció. 

(Secció per completar)

== Obra ==

Els llibres de Marsé se situen en la ciutat de Barcelona, i més en concret en el barri del Guinardó, o en barris barcelonesos pròxims ad est, a on va passar la seua infància, que va coincidir en la [[posguerra]], lo que l'ha influenciat en el modo d'escriure de l'autor a lo llarc de tota la seua vida. En el context de la posguerra o durant el [[franquisme]]; en elles, Marsé analisa la degradació moral i social de la mateixa, les diferències de classe, la memòria dels vençuts, els enfrontaments entre treballadors i burguesos universitaris i l'infància perduda, casi sempre apelant a les tècniques del realisme social, pero experimentant a voltes en atres mecanismes narratius més vanguardistes, sempre en varis graus d'ironia.

=== Novela ===

* Encerrados con un solo juguete (Seix Barral - [[1961]]). Finalista Premi Biblioteca Breu Seix Barral (desert), [[1960]].
* Esta cara de la Luna (Seix Barral - [[1962]]).
* Últimas tardes con Teresa (Seix Barral - [[1966]]). Premi Biblioteca Breu Seix Barral,  [[1965]]. 
* La oscura historia de la prima Montse (Seix Barral - [[1970]])
* Si te dicen que caí (Novaro, México, - [[1973]]). Premi Internacional de Novela en [[Mèxic]], 1973.
* La muchacha de las bragas de oro (Planeta - [[1978]]). Premi Planeta, 1978.
* Un día volveré (Plaza y Janés - [[1982]]).
* Ronda del Guinardó (Plaza y Janés - [[1984]]). Premi Ciutat de Barcelona, [[1985]].
* El amante bilingüe (1990). Premio Ateneo de Sevilla, [[1990]].
* El embrujo de Shanghai (Plaza y Janés - 1993). Premi de la Crítica, 1994. Premi  Aristeion, 1994.
* Las mujeres de Juanito Marés (Espasa-Calpe - 1997).
* Rabos de lagartija (Areté - [[2000]]). Premi de la Crítica [[2001]], i Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles.
* La gran desilusión (Seix Barral - [[2004]]).
* Canciones de amor en Lolita's Club (Editorial Lumen - [[2005]]).
* Caligrafía de los sueños ([[2011]], Lumen)
* Noticias felices en aviones de papel ([[2014]], Lumen)
* Esa puta tan distinguida ([[2016]], Lumen)

=== Relats ===

* La fuga de río Lobo (Destino, 1985)
* Teniente Bravo (Plaza & Janés, [[1986]])
* Cuentos completos (Espasa-Calpe - [[2002]])

=== Articuls periodístics ===

* Señoras y señores (Punch, [[1975]]; Tusquets,[[1987]])
* Confidencias de un chorizo (Planeta, [[1977]])

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Mars%C3%A9 Juan Marsé en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]].
 Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció.
-Es va casar en l'any [[1966]] en Joaquina Hoyas. Varen tindre dos fills: Alejandro, que va nàixer en [[1968]], i Berta, en [[1969]].
+(Secció per completar)
-En [[1970]] publicà la novela ''La oscura historia de la prima Montse'', en la que es troben les claus de l'univers lliterari que ha seguit cultivant fins al seu decés.
-Aixina mateix, durant els anys [[1988]]-[[1989]] publicà quinzenalment un serial en el diari ''[[El País]]'' baix el títul "Aventuras del capitán Blay".
-La década dels 90 va supondre la consagració definitiva de l'escritor barcelonés. En [[1990]] va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per ''El amante bilingüe''; en [[1994]] li concedixen per ''El embrujo de Shanghai'' el Premi de la Crítica.
-La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes ([[alemà]], [[francés]], [[hongarés]], [[anglés]], [[polac]], [[portugués]], [[rumà]], etc...) i vàries de les seues noveles han segut adaptades al cine i al teatre, com ''Últimas tardes con Teresa''; ''Si te dicen que caí''; ''La muchacha de las bragas de oro'' o ''El amante bilingüe'', entre unes atres.
-El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el [[Premi Cervantes]], se li va concedir una urna en la [[Caixa de les Lletres]].
-Juan Marsé fallí en la ciutat de [[Barcelona]], el dia 18 de juliol de l'any [[2020]], en l'Hospital de Sant Pau, als huitantasset anys d'edat.
 == Obra ==