Edició de «Juan Marsé»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
'''Juan Marsé Carbó''' ([[Barcelona]], [[8 de giner]] de [[1933]]-[[Ibídem|ibíd.]], [[18 de juliol]] de [[2020]]) fon un [[noveliste]] [[Espanya|espanyol]] de la anomenada [[Generació del 50 (Espanya)|generació del 50]], concretament de la denominada Escola de Barcelona, corrent que involucrava als seus amics [[Jaime Gil de Biedma]], [[Carlos Barral]], [[Juan García Hortelano]], [[Manuel Vázquez Montalbán]], [[Juan Goytisolo]], [[Terenci Moix]] i [[Eduardo Mendoza]].  
| nom = Juan Marsé Carbó
 
| image = [[Archiu:Juan Marse 1 (cropped).jpg|250px]]
 
| peu = Juan Marsé en l'any [[1991]]
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 
| ocupació = Escritor.
 
| data_naix = [[8 de giner]] de [[1933]] 
 
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
| data_mort = [[18 de juliol]] de [[2020]]
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
}}
 
'''Juan Marsé Carbó''' ([[Barcelona]], [[8 de giner]] de [[1933]] - † Barcelona, [[18 de juliol]] de [[2020]]) fon un escritor i [[noveliste]] [[Espanya|espanyol]] de la nomenada [[Generació del 50 (Espanya)|generació del 50]], concretament de la denominada Escola de Barcelona, corrent que involucrava als seus amics [[Jaime Gil de Biedma]], [[Carlos Barral]], [[Juan García Hortelano]], [[Manuel Vázquez Montalbán]], [[Juan Goytisolo]], [[Terenci Moix]] i [[Eduardo Mendoza]].  
 
  
Va rebre el [[Premis Miguel de Cervantes|Premi Cervantes]] en l'any [[2008]].
+
Va rebre el [[Premi Miguel de Cervantes|Premi Cervantes]] en 2008.
 
 
== Biografia ==
 
 
 
Juan Marsé naixqué el 8 de giner de l'any 1933 en la ciutat de Barcelona en el nom de '''Juan Faneca Roca''', fill de Juan Faneca, un taxiste i de Rosa Roca, la qual va fallir en el part, despuix fon adoptat pel matrimoni format per Pep Marsé i Berta Carbó, d'els qui va prendre els seus llinages, passant-se a nomenar '''Juan Marsé Carbó'''.
 
 
 
Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]].
 
 
 
Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció.
 
 
 
Es va casar en l'any [[1966]] en Joaquina Hoyas. Varen tindre dos fills: Alejandro, que va nàixer en [[1968]], i Berta, en [[1969]].
 
 
 
En [[1970]] publicà la novela ''La oscura historia de la prima Montse'', en la que es troben les claus de l'univers lliterari que ha seguit cultivant fins al seu decés.
 
 
 
Aixina mateix, durant els anys [[1988]]-[[1989]] publicà quinzenalment un serial en el diari ''[[El País]]'' baix el títul "Aventuras del capitán Blay".
 
 
 
La década dels 90 va supondre la consagració definitiva de l'escritor barcelonés. En [[1990]] va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per ''El amante bilingüe''; en [[1994]] li concedixen per ''El embrujo de Shanghai'' el Premi de la Crítica.
 
 
 
La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes ([[alemà]], [[francés]], [[hongarés]], [[anglés]], [[polac]], [[portugués]], [[rumà]], etc...) i vàries de les seues noveles han segut adaptades al cine i al teatre, com ''Últimas tardes con Teresa''; ''Si te dicen que caí''; ''La muchacha de las bragas de oro'' o ''El amante bilingüe'', entre unes atres.
 
 
 
El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el [[Premi Cervantes]], se li va concedir una urna en la [[Caixa de les Lletres]].
 
 
 
Juan Marsé fallí en la ciutat de [[Barcelona]], el dia 18 de juliol de l'any [[2020]], en l'Hospital de Sant Pau, als huitantasset anys d'edat.
 
 
 
== Obra ==
 
 
 
Els llibres de Marsé se situen en la ciutat de Barcelona, i més en concret en el barri del Guinardó, o en barris barcelonesos pròxims ad est, a on va passar la seua infància, que va coincidir en la [[posguerra]], lo que l'ha influenciat en el modo d'escriure de l'autor a lo llarc de tota la seua vida. En el context de la posguerra o durant el [[franquisme]]; en elles, Marsé analisa la degradació moral i social de la mateixa, les diferències de classe, la memòria dels vençuts, els enfrontaments entre treballadors i burguesos universitaris i l'infància perduda, casi sempre apelant a les tècniques del realisme social, pero experimentant a voltes en atres mecanismes narratius més vanguardistes, sempre en varis graus d'ironia.
 
 
 
=== Novela ===
 
 
 
* Encerrados con un solo juguete (Seix Barral - [[1961]]). Finalista Premi Biblioteca Breu Seix Barral (desert), [[1960]].
 
* Esta cara de la Luna (Seix Barral - [[1962]]).
 
* Últimas tardes con Teresa (Seix Barral - [[1966]]). Premi Biblioteca Breu Seix Barral,  [[1965]].
 
* La oscura historia de la prima Montse (Seix Barral - [[1970]])
 
* Si te dicen que caí (Novaro, México, - [[1973]]). Premi Internacional de Novela en [[Mèxic]], 1973.
 
* La muchacha de las bragas de oro (Planeta - [[1978]]). Premi Planeta, 1978.
 
* Un día volveré (Plaza y Janés - [[1982]]).
 
* Ronda del Guinardó (Plaza y Janés - [[1984]]). Premi Ciutat de Barcelona, [[1985]].
 
* El amante bilingüe (1990). Premio Ateneo de Sevilla, [[1990]].
 
* El embrujo de Shanghai (Plaza y Janés - 1993). Premi de la Crítica, 1994. Premi  Aristeion, 1994.
 
* Las mujeres de Juanito Marés (Espasa-Calpe - 1997).
 
* Rabos de lagartija (Areté - [[2000]]). Premi de la Crítica [[2001]], i Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles.
 
* La gran desilusión (Seix Barral - [[2004]]).
 
* Canciones de amor en Lolita's Club (Editorial Lumen - [[2005]]).
 
* Caligrafía de los sueños ([[2011]], Lumen)
 
* Noticias felices en aviones de papel ([[2014]], Lumen)
 
* Esa puta tan distinguida ([[2016]], Lumen)
 
 
 
=== Relats ===
 
 
 
* La fuga de río Lobo (Destino, 1985)
 
* Teniente Bravo (Plaza & Janés, [[1986]])
 
* Cuentos completos (Espasa-Calpe - [[2002]])
 
 
 
=== Articuls periodístics ===
 
 
 
* Señoras y señores (Punch, [[1975]]; Tusquets,[[1987]])
 
* Confidencias de un chorizo (Planeta, [[1977]])
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
 
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Mars%C3%A9 Juan Marsé en Wikipedia]
 
 
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: